Marianna del Palatinat-Neuburg

Sa Majestat Catòlica
Maria Anna del Palatinat-Neuburg
Reina d'Espanya

La reina, ja vídua, l'any 1715 durant el seu exili. Obra de Robert Gabriel Gence (Museu basc de Baiona).
Biografia
Naixement	Düsseldorf, Sacre Imperi Germànic 28 octubre 1667 Palau de Benrath (Alemanya)
Mort	16 juliol 1740 (72 anys) Guadalajara (Espanya)
Sepultura	Monestir d'El Escorial
Reina consort d'Espanya
14 maig 1690 – 1r novembre 1700 ← Maria Lluïsa d'Orleans – Maria Lluïsa de Savoia →
Dades personals
Religió	Catòlica
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Duc de Borgonya Count Palatine of the Rhine (en)
Família	Wittelsbach
Cònjuge	Carles II de Castella
Pares	Felip Guillem de Neuburg Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Germans	Elionor del Palatinat-Neuburg Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg Maria Sofia del Palatinat-Neuburg Elisabeth Sobieski Leopoldina Elionor del Palatinat-Neuburg Lluís Antoni del Palatinat-Neuburg Felip Guillem August del Palatinat-Neuburg Alexandre Segimon del Palatinat-Neuburg Wolfgang Jordi Frederic del Palatinat-Neuburg Frederic Guillem del Palatinat-Neuburg Francesc Lluís del Palatinat-Neuburg Carles III Felipe del Palatinat Joan Guillem del Palatinat
Premis
Orde de la Creu Estrellada

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries. Esdevingué la seva segona esposa, però per la probable impotència del monarca, no va arribar a tenir mai fills, tanmateix, va fingir diversos embarassos. D'altra banda, en el marc del conflicte successori, va participar de les intrigues de la cort per part del bàndol austríac, però els seus esforços van resultar infructuosos i el tron fou deixat en testament a Felip d'Anjou, de fet, amb l'entronització del nou rei, Maria Anna es retirà de la cort i s'instal·la a Toledo, després fou exiliada a Baiona per ser proaustríaca durant la Guerra de Successió Espanyola, fins al 1738, any en què se li permet tornar a Espanya.