Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 250 ![]() ![]() |
Autòcton de | Departament de Beni i Maropa people (en) ![]() ![]() |
Estat | Bolívia ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües pano-tacanes llengües tacanes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | cap valor ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | rey ![]() |
Glottolog | reye1240 ![]() |
Ethnologue | rey ![]() |
UNESCO | 1911 ![]() |
IETF | rey ![]() |
Endangered languages | 2759 ![]() |
El maropa, també conegut com a reyesano, és la llengua nadiua de la regió de Reyes i Santa Rosa, a la província de José Ballivián, a Beni, Bolívia (Guillaume, 2012).
Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el reyesano és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[1] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009 (sota la denominació de maropa).[2]
El maropa és una llengua moribunda que compta tan sols amb una dotzena de parlants, tots majors de 60 anys. Aquesta llengua és usada molt esporàdicament i en contextos molt restringits (Guillaume, 2012; Crevels i Muysken, 2009). Guillaume (2012) assenyala que fins fa poc tant el grup ètnic com la llengua maropa eren desconeguts per al món exterior. Gràcies als treballs de recuperació i revitalització del maropa, especialment els realitzats pel professor Jesús Càceres Raldes, docent de la Universitat de Reyes, es coneix més d'aquesta llengua i se n'han desenvolupat nous projectes per formalitzar-ne el ensenyament.
El maropa pertany a la família tacana, com l'araona, el cavineña, l'ese ejja i el tacana (Key 1968; Girard 1971; Key et al. 1992). Dins de la família tacana, Girard (1971:41-48) proposa classificar el maropa dins el tronc "takanik", juntament amb l'araona i el tacana.