![]() Una partida de marro de nou. Tot i que és el torn de les negres, el blanc pot guanyar movent d'e3 a d3 i altre cop a e3, eliminant una fitxa negra cada vegada que es forma una fila de tres. | |
Tipus | joc abstracte i joc de tauler ![]() |
---|---|
Jugadors | 2 |
Edats | 8+ |
Preparació | < 1 minut |
Durada | < 1 hora |
Complexitat | baixa |
Atzar | Gens |
Habilitats | Estratègia |
Nombre mínim de jugadors | 2 ![]() |
Nombre màxim de jugadors | 2 ![]() |
Més informació | |
BoardGameGeek | 3886 |
El marro de nou és un joc de tauler abstracte per a dos jugadors, l'objectiu del qual és eliminar fitxes de l'adversari aconseguint alinear tres fitxes pròpies. El joc forma part de la nombrosa família de jocs anomenats genèricament «marro», que inclou també el marro de tres, el marro de sis i l'alquerc o marro de dotze, entre d'altres. Una particularitat del marro de nou és que el joc es divideix en dues fases: en la primera els jugadors col·loquen les seves fitxes per torns, i a la segona poden moure-les per aconseguir eliminar les contràries. El joc, o un de molt semblant, és citat a l'Art d'estimar d'Ovidi, però les primeres referències que se'n tenen podrien ser de cap al 1400 aC, en unes inscripcions al temple de Qurna, a Egipte.[1][2]
El nombre de posicions possibles del marro de nou és d'unes 10¹⁰, que donen lloc a uns 1050 jocs possibles. L'octubre de 1993, Ralph Gasser resolgué el joc i demostrà que acaba en empat, suposant jugadors perfectes.[3] Gasser també desenvolupà un programa informàtic, anomenat Bushy, que actualment es considera el millor jugador del món.