La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny (rovers en anglès).[1] Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes Viking aterraren sobre el planeta vermell el 1976 i fou, a més, la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d'altre planeta. La sonda estava formada per un mòdul superficial (la Pathfinder pròpiament dita), que al seu interior, a més de diversos instruments científics, duia el vehicle tot terreny, anomenat Sojourner (en honor de l'abolicionista nord-americana Sojourner Truth), que es mouria per la superfície marciana realitzant diversos experiments.
La missió Mars Pathfinder va dur un conjunt d'instruments per a analitzar l'atmosfera marciana, el clima, l'areologia (geologia marciana) i la composició de les roques i el sòl. El projecte va ser el segon del programa Discovery de la NASA, el qual promou l'enviament de naus de baix cost i de llançaments freqüents sota la premissa «més barat, més ràpid i millor» sostinguda pel seu administrador Daniel Goldin després de les retallades pressupostàries i els fracassos de les darreres missions a l'estil tradicional de naus molt grans i sofisticades (com la Mars Observer) i en línia amb les idees de l'Agència Espacial Europea. La missió va ser dirigida pel Jet Propulsion Laboratory (JPL) del CalTech, responsable del programa d'exploració de Mart de la NASA.[2]