Marschlande | |
---|---|
Situació a Hamburg | |
Dades principals | |
País: | Alemanya |
Estat: | Hamburg |
Bezirk: | Bergedorf |
Barris històrics: | Allermöhe Billwerder Moorfleet Tatenberg Spadenland Ochsenwerder Reitbrook Moorwerder (des de 1937 a Wilhelmsburg) |
Barri nou: | Neuallermöhe (des de 2011) |
Coordenades: | 53° 28′ 14.08″ N, 10° 8′ 43.91″ E / 53.4705778°N,10.1455306°E |
Superfície: | 55km² |
Inhabitants: | |
Lloc web: | Vier- und Marschlande |
Els Marschlande, literalment terres del maresme són set antigues illes al·luvials al mig de les antigues aiguamolls que es trobaven a la plana de confluència de l'Elba, Gose Elbe, Dove Elbe i Bille al districte de Bergedorf a l'estat d'Hamburg a Alemanya. Tenen una superfície de 55 km².[1]
Comprenen set barris històrics: Allermöhe, Billwerder, Moorfleet, Tatenberg, Spadenland, Ochsenwerder i Reitbrook. El barri de Moorwerder al marge esquerre de l'Elba en feia part fins a la promulgació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg el 1937, quan passà a Wilhelmsburg. Des de l'1 de gener de 2011, la urbanització nova Neuallermöhe va esdevenir un barri de plens drets.
A l'edat mitjana el territori pertanyia al ducat de Holstein. Des del segle xii els ducs van començar a construir dics, excavar weterings i pòlderitzar els aiguamolls per causa del seu terra fèrtil. Són aquests aiguamolls i prats molls - en alemany marsch - que van donar el seu nom a la zona. Tot i això, les aigües altes de l'Elba queden fins avui l'enemic primer i sovint la regió va ser víctima d'inundacions i de marejades fortes. Vers la fi de l'edat mitjana, el cost del manteniment dels dics va anar més enllà dels mitjans dels ducs de Holstein que van vendre els Marschlande a la ciutat d'Hamburg l'any 1395.
Des d'aleshores fins avui, el Marschlande, junts amb els Vierlande[2] i l'Alte Land formen l'hort de l'àrea metropolitana d'Hamburg.
Al curs del temps, les tècniques de desguàs i de construcció de dics van millorar-se. Les rescloses, que només poden obrir-se a marea baixa, van completar-se de molíns de desguàs que pujaven l'aigua damunt del dic. Aquests van desaparèixer a l'inici del segle XX i reemplaçar-se per estacions de bombatge. El darrer molí d'Ochsenwerder va ser reconstruït al museu Rieckhuus a Curslack
L'agricultura i més recentment els esports i el turisme aquàtics formen l'activitat principal de la regió. Sota Reitbrook hi ha un camp de petroli i de gas natural explotat des dels anys 1930.[3]