Martin Heidegger
| (1960) |
|
|
Naixement | 26 setembre 1889 Messkirch (Imperi Alemany) |
---|
Mort | 26 maig 1976 (86 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya Occidental)
|
---|
Causa de mort | malaltia infecciosa |
---|
Sepultura | Messkirch |
---|
Formació | Universitat de Friburg de Brisgòvia - filosofia (–1916) Universitat de Friburg de Brisgòvia - teologia, filosofia |
---|
Director de tesi | Heinrich Rickert |
---|
|
Camp de treball | Filosofia |
---|
Lloc de treball | Marburg Friburg de Brisgòvia |
---|
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, poeta, dissenyador de mobles |
---|
Ocupador | Universitat de Friburg de Brisgòvia (1928–1958) Universitat de Marburg (1923–1928) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1915–1923) |
---|
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–) |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Revolució Conservadora |
---|
Professors | Edmund Husserl, Heinrich Rickert i Carl Braig |
---|
Alumnes | Hannah Arendt, Carlos Astrada, Günther Anders, Karl Löwith, Charles Malik, Ernst Nolte, Emmanuel Levinas, Karl Rahner, Jan Patočka, Alberto Wagner de Reyna, Sigrid Hunke i Ernesto Mayz Vallenilla |
---|
Influències | Edmund Husserl, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Søren Kierkegaard, Heraclit, Anaximandre, Parmènides, Aristòtil, Plató, Tomàs d'Aquino, Joan Duns Escot, Immanuel Kant, Franz Brentano i Wilhelm Dilthey |
---|
|
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Hans Jonas, Herbert Marcuse, Víctor Farías, Jacob Klein, Walter Bröcker, Hans-Georg Gadamer i Fernando Huidobro (en) |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Elfride Heidegger |
---|
Fills | Hermann Heidegger |
---|
Germans | Fritz Heidegger |
---|
Signatura |
|
|
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/)[1][2] alemany: [ˈmaʁtiːn ˈhaɪdɛɡɐ];[3] (Meßkirch, Baden, Imperi Alemany, 26 de settembre, 1889; Meßkirch, Baden-Württemberg, Alemanya Occidental, 26 de maig de 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels més importants del segle xx. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme.[4]
Al text fonamental de Heidegger Sein und Zeit (Ésser i temps, 1927), hi introdueix el terme Dasein per al tipus d'ésser específic que posseeixen els humans.[5] Dasein és un mode d'ésser que s'ha traduït com "existència", "realitat humana" o, principalment, "ser aquí". Heidegger creu que Dasein ja té una comprensió "preontològica" i no abstracta que dona forma a la seva vida. Els comentaristes han assenyalat que Dasein i "ser al món" són conceptes unitaris en contrast amb la visió "subjecte / objecte" de la filosofia racionalista, almenys des de René Descartes. Heidegger utilitza una anàlisi de Dasein per abordar la qüestió del significat de l'ésser, que l'erudit de Heidegger Michael Wheeler descriu com "preocupat per allò que fa que els éssers siguin intel·ligibles com a éssers".[6]
El treball posterior de Heidegger inclou crítiques a la visió, comuna en la tradició occidental, que tota la natura és una "reserva permanent" de guàrdia, com si fos una part de l'inventari industrial.[7][8]
Va ser un membre actiu del Partit Nazi[9][10] de 1933 a 1945. La relació entre la seva filosofia i el nazisme és encara avui dia un motiu de polèmica.[11][12]
- ↑ Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman. ISBN 9781405881180.
- ↑ "Heidegger". Random House Webster's Unabridged Dictionary.
- ↑ «Martin - Französisch-Übersetzung - Langenscheidt Deutsch-Französisch Wörterbuch» (en de, fr). Langenscheidt. [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ «Martin Heidegger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Velasquez, M., Philosophy: A Text with Readings (Boston: Cengage Learning, 2012), p. 193.
- ↑ Wheeler, Michael. «Martin Heidegger: 2.2.1 The Question». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2020. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ John Richardson, Heidegger, Routledge, 2012.
- ↑ Heidegger, Martin. Poetry, Language, Thought. (Nova York: Harper Modern Perennial Classics, 2001.), p. 8.
- ↑ Farin, Ingo. Reading Heidegger's "Black notebooks 1931--1941. Cambridge, Massachusetts London, England: The MIT Press, 2016. ISBN 978-0262034012.
- ↑ Press, The MIT. «Reading Heidegger's Black Notebooks 1931–1941».
- ↑ Sharpe, Matthew «On Reading Heidegger—After the "Heidegger Case"?». Critical Horizons, 19, 4, 02-10-2018, pàg. 334–360. DOI: 10.1080/14409917.2018.1520514. ISSN: 1440-9917.
- ↑ Fried, Gregory(ed.). Confronting Heidegger: a Critical Dialogue on Politics and Philosophy. Rowman and Littlefield, 2020. ISBN 9781786611918.