Lloc de producció | Portsmouth | ||||
---|---|---|---|---|---|
Historial | |||||
Col·locació de quilla | 1510 | ||||
Avarament | juliol 1511 | ||||
Naufragi | |||||
Operador/s
| |||||
1512 – 18 juliol 1545 | |||||
Propietari | Armada anglesa | ||||
Port base | Portsmouth | ||||
Destí | enfonsat. Recuperat l'any 1982 | ||||
Des de 1982 | |||||
Servei | vaixell museu a Portsmouth | ||||
Característiques tècniques | |||||
Tipus | Carraca vaixell naval vaixell museu derelicte vaixell preservat | ||||
Classe | cap valor | ||||
Arqueig | 500 t (capacitat en botes de vi), cap al 1536 va passar a encabir 700-800 t | ||||
Eslora | 45 m | ||||
Mànega | 11,66 m | ||||
Calat | 4,6 m | ||||
Propulsió | |||||
Aparell | Quatre pals, aparell de creu amb mitjana llatina | ||||
Nombre de pals | 4 | ||||
Tripulació | 415 (200 mariners, 185 soldats i 30 canoners) | ||||
Característiques militars | |||||
Armament | 78 canons (després.. 91)
| ||||
Més informació | |||||
Conflictes | Lliga de Cambrai, Guerra d'Itàlia de 1521–26 i Guerra d'Itàlia | ||||
Protected shipwreck (Section 1) (en) |
El Mary Rose és l'únic vaixell de guerra del segle XVI rescatat del mar. Tan importants com les restes recuperades (la part d'estribor del buc) són els més de 20.000 objectes recuperats del derelicte, ja que la recerca arqueològica que va seguir al seu descobriment el 1971 va permetre conèixer millor el disseny i la construcció navals de l'Anglaterra de l'època Tudor. Va ser la nau favorita d'Enric VIII.[1]