![]() ![]() | ||||
| ||||
Tipus | tiroteig a l'escola, assassinat massiu, suïcidi, artefacte explosiu improvisat. | |||
---|---|---|---|---|
Data | 20 d'abril de 1999 | |||
Punt en el temps | 11:19 am – 12:08 pm | |||
Localització | Columbine, Colorado, Estats Units | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() | |||
Objectiu | Els estudiants i l'institut Columbine High School. | |||
Víctima | William David Sanders (en) ![]() Heather Martin (en) ![]() Isaiah Shoels (en) ![]() Cassie Bernall Rachel Scott ![]() | |||
Morts | 15 (inclosos els 2 perpetradors) | |||
Ferits | 24 | |||
Perpetrador | Eric Harris i Dylan Klebold | |||
Arma | Intratec TEC-DC9, Carrabina Hi-Point 995, Escopeta de bombament Savage 67H, Escopeta retallada de doble canó Stevens 311D | |||
Mitjà de comunicació | ||||
![]() ![]() |
La massacre de Columbine va succeir el dimarts, 20 d'abril de 1999, a l'institut Columbine High School a la població de Columbine, a l'àrea no incorporada del comtat de Jefferson, Colorado, Estats Units, situada prop de Denver i Littleton. Dos estudiants, Eric Harris i Dylan Klebold, s'embarcaren en una massacre, assassinant dotze estudiants i un professor, ferint-ne vint-i-un més, mentre que tres van ser ferits després d'intentar escapar-se, poc abans que se suïcidessin. És una de les quatre massacres en escoles més mortíferes de la història dels Estats Units, després del Desastre de Bath School de 1927, de la matança a Virgínia Tech de 2007 de la massacre de la universitat de Texas de 1966, de la Massacre del Mcdonald's de San Ysidro de 1984 i de la Massacre de la cafetería Luby’s de 1991 i la més mortífera que s'ha produït en un institut americà.
L'atac reobrí el debat sobre les lleis de possessió de pistoles, la disponibilitat d'armes de foc als Estats Units i la violència entre els joves amb armes. Moltes discussions se centraven en la naturalesa dels rols als instituts, de les subcultures i de l'assetjament escolar, com també del paper de les pel·lícules violentes i videojocs en la societat nord-americana. El tiroteig també dugué a un augment de l'èmfasi per la seguretat a l'escola i a un pànic moral a la subcultura gòtica, als marginats socials, a la cultura de les armes, a l'ús d'antidepressius mèdics en adolescents, a les pel·lícules i música violenta, a l'ús d'Internet entre adolescents[1] i als videojocs violents.[2][3]