Matilde di Shabran

Matilde di Shabran

Gioachino Rossini
Títol original	Matilde di Shabran, ossia Bellezza, e cuor di ferro
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Jacopo Ferretti
Llengua original	Italià
Basat en	Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman
Creació	Desembre 1820 - febrer 1821
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Opera semiseria
Parts	Dos
Versió	Nàpols, 21 de gener de 1822 (amb el títol Bellezza e Cuor di ferro)
Personatges	Corradino Cuor di ferro (tenor) - Giuseppe Fusconi Matilde di Shabran (soprano) - Caterina Liparini Edoardo (contralt) - Annetta Parlamagni Raimondo Lopez, el seu padre (baix) - Carlo Moncada Aliprando, metge (baix) - Giuseppe Fioravanti Isidoro, poeta (baix) - Antonio Parlamagni Contessa d'Arco (mezzosoprano) - Luigia Cruciati Ginardo, missatger (baix) - Antonio Ambrosi Egoldo, líder dels camperols (tenor) - Gaetano Rambaldi Rodrigo, cap de la guàrdia (tenor) - Gaetano Rambaldi Udolfo, carceller(mim) Cor de guerrers i camperols Villanelle, no parla
Instrumentació	Tres flautes (i flautí), dos oboès, dos clarinets, dos fagots Dues trompes, dos trompetes, tres trombons Timbales, bombo, plats, tambor Guitarra Corda Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Estrena
Estrena	24 de febrer de 1821
Escenari	Teatro Apollo de Roma,
Director musical	Niccolò Paganini
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	Teatre de la Santa Creu de Barcelona, 28 d'abril[1] de 1827[2]
Estrena al Liceu	24 d'abril de 1859[3]

Matilde di Shabran és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Jacopo Ferretti, basat en Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman. S'estrenà al Teatro Apollo de Roma el 24 de febrer de 1821.^[4] Curiosament, Paganini la va dirigir, amb una durada més llarga i certs afegits que posteriorment van ser eliminats per Rossini.^[5] L'estrena va anar seguida d'una baralla al carrer "entre els admiradors de Rossini i els seus detractors".^[6]

És l'última òpera italiana de Rossini en el gènere semiserio, tot i que va ser originalment pensada com un melodramma giocoso i va tenir una gestació molt peculiar.^[7] S'hi barregen diverses línies argumentals. Per un costat el conflicte entre una jove promesa a un vell rondinaire, però enamorada d'un jove ben plantat. Per una altra banda, també hi trobem la més romàntica història de la lluita contra la tirania del vell duc Corradino, que ha empresonat injustament a Edoardo, fill del seu antic enemic Raimondo.