Back لهجة مطماطة Arabic أمازيغية مطماطة ARY Matmata Berber English Idioma bereber de Matmata Spanish Tamazight de Matmata French Диалекты округа Матмата Russian
| Eddwi nna Tmaziɣṯ | |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Ús | |
| Parlants | 10.000 (2015)[1] 5.500 (2016)[2] |
| Autòcton de | Matmata |
| Estat |  Tunísia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes Llengües zenetes orientals | |
| Codis | |
| Glottolog | jbal1238 |
L'amazic matmata és una llengua amaziga del grup de les Llengües zenetes orientals parlada al voltant de la ciutat de Matmâta al sud de Tunísia, i a les viles de Taoujjout, Tamezret i Zrawa. Segons el lèxic de Ben Mamou,[3] els seus parlants l'anomenen Tmaziɣṯ o Eddwi nna, que significa "la nostra llengua", mentre que és anomenada shelha o jbali (جبالي) en els dialectes locals de l'àrab tunisià. La població total de parlants d'aquesta varietat s'estimava en 3.726 en 1975.[4]
La documentació sobre l'amazic matmata és limitada. Stumme va publicar en 1900 una col·lecció de contes de fades en aquesta varietat.[5] Basset (1950)[6] va proporcionar uns quants mapes dels dialectes amazics tunisians de la regió, mostrant alguna variació lèxica, mentre Penchoen (1968)[7] ofereix una discussió general de l'amazic tunisià i els seus efectes en l'escolarització. Collins (1981)[8] discuteix la seva morfologia verbal juntament amb el d'altres varietats amazigues de Tunísia. L'únic esbós gramatical general i vocabulari disponible és al lloc web elaborat per Larbi Ben Mamou, un parlant nadiu de la llengua.[3]
Ethnologue el tracta com a part del nafusi parlat al nord-oest de Líbia, tot i que els dos pertanyen a diferents subgrups de l'amazic segons Kossmann (1999).[9]
- ↑ Langues de Tunisie a L'aménagement linguistique dans le monde
- ↑ Matmata a The Joshua Project
- ↑ 3,0 3,1 Tamezret (Tunisie) et son dialecte berbère
- ↑ Sadok Sahli, 1983, "La population berbère devant les problèmes modernes en Tunisie", Démographie et destin des sous-populations: colloque de Liège, 21-23 septembre 1981 no. 1, Association internationale des démographes de langue française, INED, p. 373
- ↑ Hans Stumme, 1900, Märchen der Berbern von Tamzratt im Süd-Tünisien, Leipzig: J.C. Hinrichs Buchhandlung.
- ↑ André Basset, 1950, "Les parlers berbères". Initiation à la Tunisie. Paris: Adrien-Maisonneuve, pp. 220-226.
- ↑ Thomas Penchoen, 1968, "La langue berbère en Tunisie et la scolarisation des enfants berbérophones", Revue Tunisienne des Sciences Sociales, pp. 173-186.
- ↑ Ridwan Collins, 1981, " Un microcosme berbère. Système verbal et satellites dans trois parlers tunisiens ". Institut des Belles Lettres Arabes nos. 148, 149, pp. 287-303, pp. 113-129.
- ↑ Un codi de llengua separada a Ethnologue 13, [duh], fou retirat i reassignat al Bhil de l'Índia.