Max Deuring |
|
| Naixement | (de) Max Friedrich Deuring 
9 desembre 1907
Göttingen (Alemanya) |
|---|
| Mort | 20 desembre 1984 (77 anys)
Göttingen (Alemanya) |
|---|
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1928–1929)
Universitat de Göttingen (1926–1930) |
|---|
| Tesi acadèmica | Zur arithmetischen Theorie der algebraischen Funktionen (1931 ) |
|---|
| Director de tesi | Emmy Noether |
|---|
|
| Camp de treball | Geometria algebraica, matemàtiques, àlgebra i teoria de nombres |
|---|
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
|---|
| Ocupador | Universitat de Göttingen (1950–1976)
Universitat d'Hamburg (1948–1950)
Universitat de Marburg (1947–1948)
Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1943–1945)
Universitat de Jena (1937–1943)
Universitat de Leipzig (1931–1937) |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
Obres destacables |
| Estudiant doctoral | Hans-Egon Richert, Karl Peter Grotemeyer, Heinz Göllnitz, Werner Schaal, Rudolf Ahlswede, Arno Jäger, Hans-Volker Niemeier, Max Koecher, Herbert Lange, Helmut Rüßmann, Friedrich Wille, Leonard Miller, Manohar Madan, Horst Holdgrün, Wolfgang Bartenwerfer, Robert Burkhard Braun, Norbert Vormoor, Jürgen Grosche, Ulf-Dieter Heine, Hans Reiter, Klaus Hasemann, Hans-Jochen Bartels, Hans-Wilhelm Burmann, Norman Guthschmidt, Wolfgang Gabcke, Ulf Rehmann, Lung-Chi Miao, Thomas Hellweg, Hanns Bauermeister, Gerd Wegner, Nguyen Ba, Munibur Chowdhury, Kwong-Shin Chang, Udo Augustin, Peter Draxl, Jürgen Eckhoff, Wolfgang Haneke, Horst Pfeuffer, Sunoy Sanatani, Walter Vollmerhaus, Gerhard Würges i Hans-Georg Zimmer |
|---|
Max Deuring (Göttingen, 9 de desembre de 1907 - Göttingen, 20 de desembre de 1984) va ser un matemàtic alemany.
