Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 abril 1917 (Julià) Kíiv (Imperi Rus) |
Mort | 13 octubre 1961 (44 anys) Nova York |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Formació | Universitat de Nova York Universitat de Syracuse Smith College |
Activitat | |
Camp de treball | Coreografia, poesia, fotografia, dansa i cinema |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | directora de cinema, poetessa, fotògrafa, realitzadora, actriu de cinema, muntadora, coreògrafa, ballarina, escriptora |
Activitat | 1940 - |
Nom de ploma | Maya Deren |
Representada per | Light Cone |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Teiji Ito (1960–1961) Alexandr Hackenschmied (1942–1947) |
Premis | |
| |
|
Maya Deren, pseudònim d'Eleonora Derenkowsky (Kiiv, Ucraïna, 12 de maig [C.J. 29 d'abril] de 1917[1][2] - Nova York, 13 d'octubre de 1961) fou una de les principals realitzadores del cinema experimental nord-americà dels anys 40. Les seves pel·lícules s'inspiren en el surrealisme i en la psicoanàlisi. La seva obra té un important rerefons teòric, que va desenvolupar en diversos textos assagístics, entre els quals An Anagram of Ideas on Art, Form, and Film (1946).[3][4] Deren també va ser coreògrafa, ballarina, poeta i fotògrafa, i va dedicar un llarg període de la seva vida a estudiar els rituals de vudú a Haití. Creà el moviment continu a través de l'espai físic i el temps, amb la capacitat de convertir la seva visió en un corrent de consciència, principalment amb obres com Meshes of the afternoon (1943), Portrait of Carol Janeway (1943), At Land (1944), A study in Coreography for Camera (1945), The Very Eye of Night (1948) o Mediation on Violence (1952-1959).[5][6]