La medicina tradicional xinesa o medicina xinesa (xinès: 中醫, zhōngyī xué o 中藥學, zhōngyaò xué) és el conjunt de pràctiques de medicina tradicional fetes servir a la Xina i que es fonamenta en pràctiques com l'acupuntura, tai-chi i la farmacopea.[1] És considerada una de les formes més antigues de la medicina oriental, terme que engloba també les altres medicines d'Àsia, com els sistemes mèdics tradicionals de l'Índia, el Japó, Corea, el Tibet i Mongòlia.
Aquesta medicina es fonamenta en una estructura teòrica sistemàtica de naturalesa filosòfica. Inclou entre els seus principis l'estudi de la relació del yin i el yang, de la teoria dels cinc elements (wuxing) i dels sistemes de circulació de l'energia, o energia vital del cos, txi o qi pels anomenats meridians del cos humà que tenen branques connectades amb òrgans i funcions corporals.[2]
Els esforços externs s'han d'enfocar a ajudar les funcions d'autoguariment del cos sense interferir-hi. Aquesta pràctica mèdica a la Xina abastava una sèrie de pràctiques de salut i curació, creences populars, teoria i filosofia confuciana, remeis a base d'herbes, menjar, dieta i exercici i escoles de pensament.[3] La seva creença bàsica és que el cos humà disposa d'un sistema sofisticat per a localitzar les malalties i dirigir energia i recursos per guarir els problemes per si mateix.[4]
Actualment, la medicina tradicional xinesa està progressivament incorporant tècniques i teories de la medicina occidental, especialment els exàmens mèdics sense característiques invasives. Ha tingut una certa contestació per la ciència d'Occident tractant-la de pseudociència pel concepte d'energia vital i per la seva manca de mecanismes d'acció o l'efecte farmacològic de les substàncies ingerides.[5] Els conceptes del cos i de la malaltia utilitzats en aquestes pràctiques reflecteixen els seus antics orígens, i el seu èmfasi en els processos dinàmics sobre l'estructura material, similar a la teoria humoral de l'antiga Grècia i l'antiga Roma.[6]
A principis del segle xx, la renovació cultural i política xinesa va treballar per eliminar les pràctiques tradicionals com a endarrerides i poc científiques. Els metges tradicionals van seleccionar elements de la filosofia i la pràctica i els van organitzar en el que van anomenar "Medicina xinesa" (Zhongyi).[7] A la dècada de 1950, el govern xinès va patrocinar la integració de la medicina xinesa i occidental[8] La Revolució cultural de la dècada de 1960 va popularitzar la medicina xinesa a l'abast de tota la societat.[9][10]
Tenint com a base el reconeixement de les lleis fonamentals que governen el funcionament de l'organisme humà i la seva interacció amb l'ambient seguint els cicles de la natura, busca aplicar aquesta comprensió tant al tractament de les malalties com al manteniment de la salut mitjançant diversos mètodes.
La demanda de medicines tradicionals a la Xina ha estat un gran generador de comerç il·legal de vida salvatge, relacionat amb la matança i la caça furtiva d'animals en perill d'extinció.[11][12]