Tipus | municipi d'Àustria i lloc amb drets i privilegis | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Àustria | |||
Estat federat | Baixa Àustria | |||
Districte | Melk District (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 5.529 (2018) (215,14 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 25,7 km² | |||
Altitud | 213 m | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
Membre de | Aliança per el medi ambient (2000–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 3390 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 0 27 52 | |||
Codi municipal austríac | 31524 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | melk.gv.at |
Melk (antigament: Mölk) és una població d'Àustria, a l'estat federal de Baixa Àustria, situada a la vora del Danubi i al costat de la vall de Wachau. Melk té una població de 5.187 habitants (any 2014). És coneguda per ser la ciutat on es troba el gran monestir benedictí d'estil barroc, l'anomenada Abadia de Melk.
La ciutat va ser mencionada per primer cop com a Medilica el 831, a la donació de Lluís el Germànic; provenint el nom de la paraula eslàvica corresponent a "frontera".[1] L'any 976 l'àrea al voltant de Melk va ser donada al marcgravi Leopold I perquè servís com a marca de Baviera enfront dels magiars (anomenats "Turks" a les fonts d'aquell temps). L'any 996 es fa la primera menció d'una àrea coneguda com a Ostarichi, que és l'origen de la paraula Oesterreich (Àustria en alemany). Al penya-segat on es troba l'actual monestir hi havia antigament un castell dels Babenberg, fins que el margrave Leopold II va decidir donar-lo als monjos benedictins de la veïna Lambach l'any 1089. La ciutat va rebre els drets a tenir un mercat l'any 1227 i va esdevenir municipi el 2898. En una àrea molt petita, Melk presenta una gran quantitat d'arquitectura de diferents segles.
És la capital del districte del mateix nom.