Meniscotherium ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Període | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Condylarthra |
Família | Phenacodontidae |
Subfamília | Meniscotheriinae |
Gènere | Meniscotherium ![]() Cope, 1874 |
Espècies | |
|
Els meniscoteris (Meniscotherium) són un gènere extint de mamífers condilartres de la família dels fenacodòntids que visqueren a Nord-amèrica durant l'Eocè inferior. Se n'han trobat restes fòssils als Estats Units i Mèxic.[1] Les espècies d'aquest grup eren animals herbívors[2] que pesaven entre 5 i 17 kg, és a dir, eren més petites que Phenacodus.[3] Tenien les dents de tipus selenodont.[2] Feien 60 cm de llargada.[4] La taxonomia dels condilartres és controvertida i hi ha científics que rebutgen aquest ordre com a polifilètic. En cas de ser així, els meniscoteris podrien ser euungulats o afroteris basals.[5]