Mensa, plural mensae, abreviatura MN,[1] és un terme llatí que significa literalment «taula» (l'arrel és la mateixa que la paraula castellana «mesa»). L'expressió s’utilitza habitualment en exogeologia per descriure formacions geològiques presents en planetes o altres cossos celestes similars, que són petits altiplans amb cims plans i horitzontals i que estan envoltats per penya-segats de pendents especialment pronunciades. S’han observat estructures similars a Mart i al satèl·lit Io de Júpiter. Alguns exemples famosos són l'Aeolis Mensae i el Nepenthes Mensae, tots dos a la part sud d'Elysium Planitia.
- ↑ Gazetteer of Planetary Nomenclature. «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglés). International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
