![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | cúmul globular ![]() |
Tipus espectral (estel) | VII ![]() |
Descobert per | Charles Messier[1] ![]() |
Data de descobriment | 29 maig 1764[1] ![]() |
Constel·lació | Serpentari ![]() |
Època | J2000.0 ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,004 Mpc [2] ![]() |
Radi | 41 a. ll. ![]() |
Magnitud absoluta | −7,48[3] ![]() |
Magnitud aparent (V) | 4,98 (banda V)[3] ![]() |
Moviment propi (declinació) | −8,28 mas/a [4] ![]() |
Moviment propi (ascensió recta) | −6,88 mas/a [4] ![]() |
Velocitat radial | 75,2 km/s[3] 75,4 km/s[3] ![]() |
Ascensió recta (α) | 16h 57m 9.0499s[5] ![]() |
Declinació (δ) | -5° 53' 58.8984''[5] ![]() |
Metal·licitat | −1,56[3] ![]() |
Part de | Via Làctia ![]() |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 6254 ![]() |
M 10 (Catàleg Messier) NGC 6254 (New General Catalogue) GCRV 68711 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GCl 49 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Melotte 157 (Catàleg Melotte) C 1654-040 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 2498 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) ![]() |
Messier 10 (M10 o NGC 6254) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764.
La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) és igual a 6,4; el seu tipus espectral és F3 i fotogràficament s'aprecia de color daurat a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o ataronjat) que conté. De la seva velocitat radial, 75,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 271.440 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia i de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra. És un cúmul globular molt pobre en variables: fins a l'any 2006 només s'havien descobert 4 estrelles variables en el seu nucli.
És fàcilment visible amb binoculars degut a la seva magnitud de 6,6. Amb un telescopi de 150 mm es poden resoldre estrelles. Les estrelles més brillants del cúmul tenen una magnitud aparent de 13.