Messier 74 (M74 o NGC 628) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de Peixos. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i va comunicar el seu descobriment a Charles Messier,[8] que la va incloure al seu catàleg.
La galàxia conté dos braços espirals molt ben definits i és, per tant, utilitzada com a exemple de disseny d'una galàxia espiral.[9] Les galàxies amb baixa lluentor superficial són els objectes de Messier més difícils d'observar per astrònoms aficionats.[10][8] Tanmateix, la relativament gran mida angular de la galàxia i el fet que està orientada de cara a nosaltres, la fa un objecte ideal per a l'estudi de l'estructura dels braços espirals i la densitat d'ona espiral.
Té un diàmetre de 80.000 anys llum. Els seus braços espirals contenen moltes estrelles joves o en formació. M74 és el component més brillant d'un cúmul de galàxies que compren : NGC 660, UGC 1171, UGC 1175, UGC 1176, UGC 1195 et UGC 1200.
S'hi han descobert dues supernoves:[11] SN 2002ap[12] and SN 2003gd:[13]
- SN 2002ap, descoberta per un aficionat el 29 de gener de 2002 i que va arribar a la magnitud aparent de 12,3.
- SB 2003gd, descoberta el 12 de juny 2003, menys brillant, amb una magnitud aparent de 13,2.
SN 2002ap és una de les poques supernoves (o hipernoves) del tipus Ic observades recentment a una distància de 10 Mpc.[14][15][16] Aquesta supernova ha estat usada per provar les teories sobre els orígens de supernoves de similar tipus Ic a distàncies molt superiors[15] i teories sobre la connexió entre supernoves i esclats de raigs gamma.[16]
SN 2003gd és una supernova de tipus II-P.[17] Les supernoves de tipus II tenen lluminositat coneguda, per tant, poden ser usades per a mesurar distàncies acuradament. El mesurament de la distància de M74 usant SN 2003gd és 9.6 ± 2.8 Mpc, o 31 ± 9 milions d'anys llum.[18] Per comparació, les distàncies mesurades usant les supergegants més brillants són 7.7 ± 1.7 Mpc and 9.6 ± 2.2 Mpc.[18] Ben E. K. Sugerman va trobar un "eco lleuger" – una reflexió d'una explosió de supernova associada a SN 2003gd que va aparèixer després de la mateixa explosió.[19] Aquesta és una de les poques supernoves en què s'ha trobat aquesta reflexió. Aquesta reflexió sembla provenir d'una mena de llençol de pols que hi ha davant de la supernova, i que pot ser utilitzat per determinar la composició de la pols interestel·lar.[19][20]
- ↑ Rongxin Luo «The VIRUS-P Exploration of Nearby Galaxies (VENGA): survey design, data processing, and spectral analysis methods» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 09-04-2013, pàg. 138. DOI: 10.1088/0004-6256/145/5/138.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Messier 74». [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ Katherine Alatalo «The ATLAS3D project - I. A volume-limited sample of 260 nearby early-type galaxies: science goals and selection criteria» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 04-03-2011, pàg. 813–836. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.18174.X.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD. Data de consulta: 28 juliol 2014.
- ↑ Robert Kennicutt «The Spitzer Local Volume Legacy (LVL) global optical photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 9-2014, pàg. 881–889. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1580.
- ↑ R. Brent Tully «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 5, 2015, pàg. 171. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
- ↑ 7,0 7,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
- ↑ 8,0 8,1 K. G. Jones. Messier's Nebulae and Star Clusters. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-37079-5.
- ↑ A. Sandage, J. Bedke. Carnegie Atlas of Galaxies. Washington, D.C.: Carnegie Institution of Washington, 1994. ISBN 0-87279-667-1.
- ↑ S. J. O'Meara. The Messier Objects. Cambridge: Cambridge University, 1998. ISBN 0-521-55332-6.
- ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 628. [Consulta: 12 agost 2006].
- ↑ S. Nakano, R. Kushida, Y. Kushida, W. Li «Supernova 2002ap in M74». IAU Circular, 7810, 2002.
- ↑ R. Evans, R. H. McNaught «Supernova 2003gd in M74». IAU Circular, 8150, 2003.
- ↑ P. A. Mazzali, J. Deng, K. Maeda, K. Nomoto, H. Umeda, K. hatano, K. Iwamoto, Y. Yoshii, Y. Kobayashi, T. Minezaki, M. Doi, K. Enya, H. Tomita, S. J. Smartt, K. Kinugasa, H. Kawakita, K. Ayani, T. Kawabata, H. Yamaoka, Y. L. Qiu, K. Motohara, C. L. Gerardy, R. Fesen, K. S. Kawabata, M. Iye, N. Kashikawa, G. Kosugi, Y. Ohyama, M. Takada-Hidai, G. Zhao, R. Chornock, A. V. Filippenko, S. Benetti, M. Turatto «The Type Ic Hypernova SN 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L61-L65.
- ↑ 15,0 15,1 S. J. Smartt, P. M. Vreeswijk, E. Ramirez-Ruiz, G. F. Gilmore, W. P. S. Meikle, A. M. N. Ferguson, J. H. Knapen «On the Progenitor of the Type Ic Supernova 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L147-L151.
- ↑ 16,0 16,1 A. Gal-Yam, E. O. Ofek, O. Shemmer «Supernova 2002ap: the first month». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 332, 2002, pàg. L73-L77.
- ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «On the Progenitor of the Type II-Plateau Supernova 2003gd in M74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 115, 2003, pàg. 1289-1295.
- ↑ 18,0 18,1 M. A. Hendry, S. J. Smartt, J. R. Maund, A. Pastorello, L. Zampieri, S. Benetti, M. Turatto, E. Cappellaro, W. P. S. Meikle, R. Kotak, M. J. Irwin, P. G. Jonker, L. Vermaas, R. F. Peletier, H. van Woerden, K. M. Exter, D. L. Pollacco, S. Leon, S. Verley, C. R. Benn, G. Pignata «A study of the Type II-P supernova 2003gd in M74». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 359, 2005, pàg. 906-926.
- ↑ 19,0 19,1 B. E. K. Sugerman «Discovery of a Light Echo from SN 2003gd». Astrophysical Journal, 632, 2005, pàg. L17-L20.
- ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «The Light Echo around Supernova 2003gd in Messier 74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 118, 2006, pàg. 351-357.