Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Eckhart 1260 Nessetal (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 1328 (67/68 anys) Avinyó (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Residència | Erfurt |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, teòleg, professor de teologia |
Ocupador | Universitat de París |
Alumnes | Johannes Tauler |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Altres | |
Condemnat per | heretgia |
Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.
Aconseguí prominència durant la decadència del papat d'Avinyó, en un temps de grans tensions entre els franciscans i l'orde dels dominics. Fou acusat de diversos càrrecs davant de la Inquisició local, dirigida per franciscans. Acusat d'heretgia pel Papa Joan XXII, la seva "Defensa" és famosa pels seus arguments raonats a tots els punts del seu escrit, i la refutació de la seva heretgia. En aparença, va morir abans que s'arribés a un veredicte, tot i que no hi ha constància de la seva mort ni que mai s'hagi trobat el lloc on va ser enterrat.
Fou ben conegut pel seu treball amb grups piadosos laics com els "Amics de Déu". El succeïren els seus deixebles, més circumspectes, John Tauler i Henry Suso. En els últims anys, el Mestre Eckhart ha estat molt revalorat i seguit: en el seu estudi sobre l'humanisme medieval, Richard Southern l'inclou, juntament amb Bede i Sant Anselm, com a emblema de l'esperit intel·lectual de les darreries de l'edat mitjana.[1]