El metacinema és la pràctica de fer cinema sobre cinema. Al llarg de la història del cinema s'ha demostrat que hi ha moltes maneres diverses de reflexionar sobre el cinema a través de les pel·lícules. Aquestes pel·lícules ens obliguen a reflexionar sobre el món del cinema. Per entendre millor aquesta pràctica del metacinema l'hem de classificar. Segons Jacque Gerstenkorn, cineasta del segle xx, el metacinema es pot dividir en el de “reflexivitat cinematogràfica” i en el de “reflexivitat fílmica”.
Al final hi ha moltes classes diferents d'aquesta pràctica en el cinema, pel·lícules senceres sobre metacinema o només escenes en concret. A vegades és tractat des d'un punt de crítica o històric com a Trumbo, 2015 de Jay Roach que critica la caça de bruixes al Hollywood dels anys 50. En canvi a vegades des d'un punt més de documental o inclús biogràfic com Hitchcock, 2012, de Sacha Gervasi.[1][2]
Abans d'intruir-nos en el metacinema, hem de tenir clar que el concepte de meta- va començar amb el llenguatge (metallenguatge) per la necessitat de denominar d'alguna manera el parlar del propi llenguatge. I, més tard es va crear el concepte de metaficció, on dins es troba el concepte de metacinema.[3]