(grc) Μυκῆναι | ||||
Tipus | organized archaeological site (en) ciutat antiga polis | |||
---|---|---|---|---|
Part de | list of Aegean place names in the Mortuary Temple of Amenhotep III (en) Archaeological Sites of Mycenae and Tiryns (en) | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Argos-Micenes (Grècia) | |||
Localització | Mykines (en) | |||
| ||||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Superfície | 0,32 km² | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1999 (23a Sessió) | |||
Identificador | 941-001 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Activitat | ||||
Visitants anuals | 342.854 (2016) | |||
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos. Homer la menciona a la Ilíada i específicament al "Catàleg de les naus", on diu que era una ciutat forta i ben edificada.
Amb els doris, fou ciutat independent i 80 ciutadans de Micenes van ser a les Termòpiles, i 400 (entre Micenes i Tirint) a Platea. El 468 aC, fou assetjada pels doris d'Argos, però les muralles van resistir i la van haver d'assetjar, fins que la gana va obligar als seus defensors a rendir-se. La ciutat va passar a estar sota el domini d'Argos, però va romandre deshabitada. Les ruïnes foren descrites per Pausànies. Encara existeixen i són les més antigues de la Grècia continental, excepte les de Tirint.
Les ruïnes de Micenes daten de la meitat del segle xv aC. Es componen de: les muralles, molt ben conservades i amb la coneguda Porta dels Lleons, unes tombes circulars a la rodalia i la ciutadella, amb unes petites restes del suposat palau d'Agamèmnon (només els fonaments).
A la vora, es troba la vila moderna de Kharváti.