Michael Jackson's Thriller

Infotaula de pel·lículaMichael Jackson's Thriller
Fitxa
DireccióJohn Landis Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorge Folsey junior, Michael Jackson i John Landis Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Jackson i John Landis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRod Temperton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Paynter Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMalcolm Campbell Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEpic Records, United International Pictures i iTunes Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada14 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.100.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, cinema musical i cinema de zombis Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0088263 Allocine: 148349 Letterboxd: michael-jacksons-thriller Allmovie: v137381 TMDB.org: 92060 Modifica el valor a Wikidata

Michael Jackson's Thriller és un curtmetratge de catorze minuts dirigit per John Landis, que alhora funciona com a vídeo musical de la cançó «Thriller», un dels senzills de l'àlbum Thriller de Michael Jackson. Estrenat en MTV el 2 de desembre de 1983,[1] té com a protagonistes a Jackson i Ola Ray, els qui al principi interpreten a adolescents en una pel·lícula de terror de classe B (és a dir, un «film dins del film») i després a una parella en temps moderns que és acorralada per una horda de zombis.[2][3]

Aquest curtmetratge es va fer en part per a retornar l'àlbum de Jackson al màxim posat de les llistes de vendes, després de senzills reeixits com «Billie Jean» i «Beat It». El cantant es va posar en contacte amb Landis en 1983, amb la intenció de fer un videoclip on es transformés en un monstre semblant al de la pel·lícula Un home llop americà a Londres (1981).[4] Quan CBS Records es va negar a finançar el projecte complet (en vista que ja s'havien venut milions de còpies de Thriller), Landis i el productor George Folsey Jr. van dependre de tractes amb tercers per a acabar de costejar-ho. D'això va sorgir el documental Making Michael Jackson's Thriller, que detalla la realització del curtmetratge i es va vendre per endavant als canals MTV i Showtime.[5] Existeixen reportis contradictoris sobre quant va ser el cost final: entre 800.000 i 1.1 milions USD, però el director assegura que va ser de 500.000.[5][6] Així i tot, es tracta del vídeo musical més car fet fins aquest llavors.[7] La filmació es va dur a terme en Los Angeles i va involucrar a un grup de ballarins que va acompanyar a Jackson en una coreografia creada amb ajuda de Michael Peters, mentre que el maquillatge i els efectes especials van estar a càrrec de l'artista Rick Baker.[4]

El vídeo va ajudar a convertir a Thriller en l'àlbum més venut de tots els temps i va consolidar encara més l'estatus de Jackson com una figura dominant en el món de la música.[8][9][10][11] No obstant això, el seu estil lligat al cinema de terror clàssic no va estar exempt de crítiques; després d'haver estat amenaçat amb la seva expulsió dels Testimonis de Jehová per suposadament promoure la demonología, el cantant va haver d'agregar un descàrrec de responsabilitat amb el qual afirma que Michael Jackson's Thriller no recolza una creença en el ocultisme.[3][4] Amb el pas del temps, diversos elements del curtmetratge han tingut un impacte durador en la cultura popular, inclòs el ball dels zombis (que ha estat imitat al voltant del món i es va popularitzar en YouTube) i la jaqueta de cuir vermella dissenyada per Deborah Nadoolman per al vestuari de Jackson.[4][12] En 2009 va ser afegit al National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per ser culturalment significatiu.[13] Com a vídeo musical també va ser revolucionari, per haver elevat els estàndards de producció d'aquest mitjà audiovisual, i ha estat catalogat com un dels millors de tots els temps.[7][13][14][15] Ambientat en els anys 1950, el curtmetratge inicia amb un noi anomenat Michael i la seva parella (Ola Ray), qui de nit es queden sense gasolina prop d'un bosc. Mentre van a peu, Michael li pregunta si vol ser la seva xicota formal. Després que ella accepta, ell li adverteix que és diferent dels altres nois. De seguida apareix la lluna plena i Michael es transforma en un home gat. La seva xicota crida i fuig espaordida, però la criatura l'agafa, la derroca i s'acosta a ella amb les seves llargues arpes.

En aquest instant, la ambientació canvia a temps més moderns i la mateixa parella està veient l'escena anterior en una sala de cinema. La noia, espantada, abandona el lloc i Michael la segueix per a dir-li que només es tracta d'una pel·lícula. En la foscor de la nit, tots dos caminen pel carrer i ell comença a cantar els versos de «Thriller», mentre ella sembla delectada. Continuen caminant i passen per un cementiri ple de boira on els zombis comencen a sortir de les seves tombes.

Quan la cançó es deté, els zombis envolten a la parella i converteixen a Michael en un d'ells. Després comencen a ballar i la noia corre per a refugiar-se en una casa abandonada. Els zombis van després d'ella i es fan pas violentament a través de les portes, les finestres i el sòl de fusta. Just abans de ser atrapada, la noia desperta i s'adona que tot era un malson. Michael la tranquil·litza i s'ofereix a portar-la a casa. El curtmetratge acaba amb ell voltejant cap a la cambra, somrient i deixant veure els seus ulls grocs de felí, mentre se senten les riallades de Vincent Price.

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades hebblethwaite
  2. Badley, 1995, p. 94.
  3. 3,0 3,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades shales
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades griffin
  5. 5,0 5,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades celizic2
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades cocks
  7. 7,0 7,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades baker1
  8. Gioia, 2019, p. 403.
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades tucker1
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades acosta
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pareles
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades bramley
  13. 13,0 13,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades library2
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades duff
  15. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades slant

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne