Biografia | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Miguel Induráin Larraya 16 juliol 1964 (60 anys) Atarrabia (Navarra) | |||||||||||||||||||
Alçada | 188 cm | |||||||||||||||||||
Pes | 76 kg | |||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Espanya | |||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||
Entrenat per | José Grande Sánchez | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||
1996 | Classificació UCI 1996 (14è) | |||||||||||||||||||
1996 | cycling at the 1996 Summer Olympics – men's time trial (en) (medalla d'or olímpica) | |||||||||||||||||||
1995 | Classificació UCI 1995 (3r) | |||||||||||||||||||
1994 | Classificació UCI 1994 (2n) | |||||||||||||||||||
1993 | Classificació UCI 1993 (1r) | |||||||||||||||||||
1992 | Classificació UCI 1992 (1r) | |||||||||||||||||||
1991 | Classificació UCI 1991 (2n) | |||||||||||||||||||
1990 | Classificació UCI 1990 (4t) | |||||||||||||||||||
1989 | Classificació UCI 1989 (20è) | |||||||||||||||||||
1988 | Classificació UCI 1988 (79è) | |||||||||||||||||||
1987 | Classificació UCI 1987 (97è) | |||||||||||||||||||
Tour de França | ||||||||||||||||||||
Família | ||||||||||||||||||||
Germans | Prudencio Indurain Larraya | |||||||||||||||||||
Premis | ||||||||||||||||||||
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Jocs Olímpics | |||
Atlanta 1996 | contrarellotge | ||
Campionat del Món | |||
Stuttgart 1991 | ruta | ||
Oslo 1993 | ruta | ||
Duitama 1995 | ruta | ||
Duitama 1995 | contrarellotge |
Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra, 16 de juliol de 1964) és un ciclista professional navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995, l'únic que ho ha aconseguit consecutivament) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història. També fou campió del món en contrarellotge (1995), campió olímpic en contrarellotge (1996)[1] i va posseir el rècord de l'hora (1994) durant dos mesos.
A més, també es va proclamar campió de diverses voltes per etapes d'una setmana i de clàssiques d'un dia. Sobresurten els seus tres triomfs a la Volta a Catalunya (1988, 1991 i 1992), la París-Niça (1989 i 1990), la Clásica de San Sebastián (1990), el Campionat d'Espanya en Ruta (1992) i la Dauphiné Libéré (1995 i 1996),[1] destacant sobre manera en les etapes contrarellotge, encara que també fou un dels millors escaladors del panorama ciclista.[2]
Segons el Cycling Hall of Fame, és el cinquè millor ciclista de la història, superat només per Eddy Merckx, Bernard Hinault, Jacques Anquetil i Fausto Coppi, i, el 2003, fou considerat el vuitè millor ciclista de la història del Tour de França per un jurat integrat per cinc especialistes francesos seleccionats per l'organització de la competició.[3]
El seu palmarès ha fet que se'l consideri el millor ciclista espanyol de la història[4][5] i un dels millors esportistes estatals, destacant per la seva capacitat de sacrifici i pel seu savoir gagner.[6][7][8][9] Per aquest motiu, ha guanyat diversos guardons en reconeixement de la seva trajectòria esportiva,[10] entre els quals destaquen el Premi Príncep d'Astúries dels Esports (1992).[11] El seu germà petit, Prudencio Induráin, també fou ciclista professional.