Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Michael Edward Love ![]() 15 març 1941 ![]() Los Angeles (Califòrnia) ![]() |
Formació | Susan Miller Dorsey High School (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant, compositor |
Activitat | 1961–actualitat |
Membre de | |
Gènere | Música surf, rock, pop |
Veu | Baríton ![]() |
Instrument | Veu, saxòfon |
Segell discogràfic | Capitol, Brother, EMI, Boardwalk, Creole, Epic |
Company professional | The Beach Boys, Celebration, Mike & Dean, Gerry Beckley, Christopher Cross, John Stamos |
Família | |
Pares | Milton Love ![]() ![]() |
Germans | Stan Love ![]() |
Parents | Brian Wilson, cosí germà Dennis Wilson, cosí germà Carl Wilson, cosí germà Carnie Wilson, nebots valencians segons Wendy Wilson, nebots valencians segons Murry Wilson, oncle Kevin Love, nebot ![]() |
Lloc web | http://www.mikelove.com/ |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Michael Edward "Mike" Love (nascut el 15 de març de 1941) és un músic, cantant i compositor nord-americà, que és membre i cofundador de the Beach Boys. Durant la major part de la carrera dels Beach Boys, Love ha estat lletrista, i ha contribuït a tots els seus àlbums d'estudi.
Als anys 60, Love va col·laborar amb Brian Wilson i fou el lletrista de cançons com "Fun, Fun, Fun" i "California Girls". Durant aquest període, les seves lletres reflectien sobretot la cultura juvenil del surf, els cotxes, i relacions romàntiques, cosa que ha influït en la percepció popular del "Somni Californià".[1] L'obra de Love en aquest període també va assumir elements de tristor, amb exemples com "The Warmth of the Sun"—escrita el dia de l'assassinat del president Kennedy —i "I'm Waiting for the Day" de Pet Sounds.[2][3]
A partir de 1968, Love va convertir-se en mestre de meditació transcendental amb Maharishi Mahesh Yogi. L'experiència va influir en les seves lletres que van començar a tocar temes d'astrologia, meditació, política i ecologisme. Després d'aquesta etapa, la direcció de les lletres de Love va tornar a canviar per intentar capturar la joia de viure de les èpoques anteriors. A finals dels anys 1970, Love va començar a treballar en discos en solitari, publicant el primer l'any 1981. El 1988, juntament amb els altres membres fundadors dels Beach Boys, va entrar al Rock and Roll Hall of Fame. El mateix any, la cançó "Kokomo" de la qual era coautor, va arribar al número 1 als Estats Units i fou nominada per al Grammy.
El 1998, després de la mort del seu cosí Carl Wilson, Love i un altre Beach Boy, Bruce Johnston van adquirir la llicència del nom dels Beach Boys i van continuar fent gires mentre els altres membres vius, Brian Wilson i Al Jardine treballaven en solitari. El 2011, Love va reunificar la resta dels Beach Boys per a fer un nou disc i engegar una gira de commemoració del cinquantè aniversari. Després d'aquestes actuacions, Love va continuar les gires només amb Bruce Johnston.