Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1803 ![]() Northamptonshire (Anglaterra) ![]() |
Mort | 30 juliol 1889 ![]() Market Harborough (Anglaterra) (en) ![]() ![]() |
Residència | Gran Bretanya ![]() |
Religió | Anglicanisme ![]() |
Formació | Christ's College Rugby School ![]() |
Activitat | |
Ocupació | botànic, zoòleg, briòleg, micòleg ![]() |
Ocupador | Universitat de Londres ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Berk. ![]() |
Família | |
Cònjuge | Cecilia Emma Berkeley ![]() |
Fills | Cecilia Jane Berkeley, Emeric Streatfield Berkeley, Ruth Ellen Berkeley ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Miles Joseph Berkeley (Biggin Hall, Benefield, Northamptonshire, 1 d'abril de 1803 – 30 de juliol de 1889) va ser un científic i clergue britànic, un dels fundadors de la moderna ciència de la fitopatologia. Berkeley va rebre educació al Rugby School i el Christ's College, Cambridge.[2] Es va ordenar pastor anglicà el 1837. Es va interessar per la botànica de les criptògames (concretament els líquens) i també pels fongs i la patologia de les plantes. En micologia va donar nom a unes 6.000 espècies de fongs en la seva obra Introduction to Cryptogamic Botany, publicada el 1857, i en Gardener's Chronicle a partir de 1854. També va estudiar els mollusca i altres branques de la zoologia, en la seva contribució a Zoological Journal i Magazine of Natural History, entre 1828 i 1836. Va fer recerca en la malaltia de la patata causada per Phytophthora infestans, l'oïdi del raïm a qui va donar el nom de Oidium tuckeri, i altres malalties d'altres conreus. El juny de 1879 va ser escollit membre de la Royal Society i va guanyar la Medalla de la Royal Society el 1863.[3]