El mimetisme molecular és una de les estratègies de mimetisme que fan servir els microorganismes per escapar dels atacs de l'organisme hoste.
Un exemple de mimetisme molecular és el dut a terme per Streptococcus pyogenes, que, en modificar la seva càpsula, modifica la seva estructura antigènica, fent que no se'l pugui reconèixer com a patogen de l’hoste, concretament el que fa és modificar la seva càpsula sintetitzant un àcid hialurònic, i es converteix així en inofensiu de cara a l'hoste.
Un altre exemple de "mimetisme molecular" és el que duen a terme els factors d'alliberament RF1, RF2 i RF3. En el cas de la síntesi de proteïnes, aquests factors d’alliberament, que són proteïnes, simulen l’acció d’un ARNt alliberant la proteïna acabada de formar. Els RF1 RF2 i RF3 funcionen com a factors d’alliberament de bacteris, mentre que només els RF1 i RF3 tenen una importància extrema en l’última fase de síntesi de proteïnes per als eucariotes.