Bàng-uâ/平話 | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | 9.5 milions (2007)[1] |
Parlants nadius | 10.300.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Fujian oriental (Fuzhou i Ningde), Matsu |
Estat | República Popular de la Xina, Taiwan, Vietnam, Estats Units (principalment Nova York) |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes xinès min min costaner ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura xinesa i alfabet llatí ![]() |
Codis | |
ISO 639-1 | zh |
ISO 639-2 | chi (B), zho (T) |
ISO 639-3 | cdo |
SIL | CDO |
Glottolog | mind1253 ![]() |
Linguasphere | 79-AAA-ic ![]() |
Ethnologue | cdo ![]() |
IETF | cdo ![]() |
El min oriental, o min dong (xinès simplificat: 闽东 语, xinès tradicional: 閩東 語, pinyin: Mǐndōng yǔ, fushaw romanitzat: Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄), és una llengua xinesa principalment parlada a l'est de la província de Fujian (xinès: 福建, pinyin: Fujian) a la República Popular de la Xina, en i prop de Fuzhou i Ningde. També és àmpliament utilitzat com a llengua mare a les illes Matsu, República de la Xina. Compta amb 10 milions de parlants. El dialecte fuzhou és una forma estàndard del min dong.
L'abreviatura ISO 639-3 per al min oriental és cdo.
Hi ha tres branques del min dong (閩東)