Tipus | unitat de massa |
---|---|
Sistema d'unitats | unitats de mesura de l'Antiga Grècia |
Unitat de | massa |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 0,4578 kg |
A unitats estàndard | 100 dracmes grecs 600 òbols grecs |
La mina (també dita mna, en grec μνᾶ) era una unitat antiga amb diverses equivalències segons el tipus de mina. La mina, com el sicle, era també una unitat monetària; en l'antiga Grècia era igual a 100 dracmes. La paraula grega mna estava manllevada de les llengües semítiques; així en hebreu es deia māneh, en arameu mĕnē, en siríac manyā, en ugarític mn, i en accadi manū.
Com totes les unitats de pes de l'antiguitat, la mina es feia servir per pesar metalls preciosos, particularment or i argent i les mines utilitzades per a aquest ús concret no tenien el mateix valor que les utilitzades per a pesar matèries comunes.
Des del principi de la civilització Sumèria la mina era una unitat de pes. Al principi no s'havien introduït encara ni talents ni sicles. Els babilonis feien servir per als seus càlculs el sistema sexagesimal. En temps d'Ur-Nammu, la mina tenia un valor d'1/60 talents com també de 60 sicles. El valor de la mina s'ha calculat com d'1,25 lliures[1][2] o 0,571 kilograms per mina (18.358 unces troy).
Hi ha proves evidents que a Ugarit la mina era equivalent a 50 sicles.[3] El profeta Ezequiel es refereix a una mina equivalent a 60 sicles.[4] Jesucrist va explicar la paràbola de les 10 mines recollida en l'Evangeli de Lluc 19:11-27.
En el període accadi, 2 mines eren igual a 1 sila d'aigua (cf. clepsidra, rellotge d'aigua).