Biografia | |
---|---|
Naixement | (sv) Ulrika Wilhelmina Johnsson ![]() 19 març 1844 ![]() Tampere (Finlàndia) ![]() |
Mort | 12 maig 1897 ![]() Kuopio (Finlàndia) ![]() |
Causa de mort | infart de miocardi ![]() |
Sepultura | Kuopio ![]() |
Altres noms | nascuda Ulrika Wilhelmina Johnsson |
Residència | Kuopio (1880–) Jyväskylä (1863–1880) Kuopio (1853–1863) Tampere (–1853) ![]() |
Formació | Jyväskylä Teacher Seminary (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, forma dramàtica i periodisme ![]() |
Ocupació | escriptora, empresària, editora, dramaturga, periodista, escriptora de contes ![]() |
Activitat | 1878 ![]() |
Gènere | Conte ![]() |
Família | |
Cònjuge | Johan Ferdinand Canth (1865–1879) ![]() |
Fills | Anni Levander, Jussi Canth ![]() |
Lloc web | kuopio.fi… ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Minna Canth (Tampere, 19 de març de 1844 - Kuopio, 12 de maig de 1897) va ser una escriptora i activista social finlandesa.[1][2]
Canth començà a escriure mentre gestionava la botiga de teixits de la seva família i vivia com a vídua amb set fills. També va transformar casa seva en un saló literari, on els joves escriptors tenien un lloc de trobada i on fundarien al 1890 el moviment Jove Finlàndia.[3]
Va escriure i publicar relats curts, novel·les, obres de teatre i també articles i notes en revistes amb el pseudònim de Wilja. També traduí al finlandès textos de George Brandes i Arne Garborg, autors que influïren en la seva obra tant com Ibsen, Tolstoi i Dostoievski. Va escriure en finès i suec, les dues llengües que són oficials avui dia. Després d'unes primeres obres de caràcter idealista, aviat va desplegar el tractament realista dels problemes socials urbans i de la classe treballadora, amb personatges pobres que per primer cop protagonitzaven una obra de teatre, com a la seva obra més coneguda, Työmiehen vaimo (La dona de l'obrer).[3][4]
Les seves obres versen sobre els drets femenins, especialment en el context d'una cultura patriarcal imperant que limita o nega les oportunitats de les dones. Els seus relats i obres de teatre posaven en evidència les opressives condicions estructurals que governaven la vida de les dones de la classe treballadora en la seva època, i encara actualment; i de vegades va aconseguir que es modifiquessin les lleis, igual com també en algun cas havia estat prohibida la representació de les seves obres.[5][3][6]