Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Miguel Costa y Llobera ![]() 10 març 1854 ![]() Pollença (Mallorca) ![]() |
Mort | 16 octubre 1922 ![]() Palma (Mallorca) ![]() |
Sepultura | Església parroquial de Pollença |
Religió | Catolicisme ![]() |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, sacerdot catòlic, escriptor ![]() |
Membre de | |
Gènere | Poesia ![]() |
Moviment | Escola Mallorquina ![]() |
Professors | Josep Lluís Pons i Gallarza ![]() |
Venerable | |
Premis | |
|
Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.
Cultivà, en una primera etapa, la poesia romàntica, la qual desenvolupà en el seu volum Poesies (1885) i amb el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Es va formar en la lectura dels clàssics, especialment els mestres Horaci i Virgili. L'any 1906 publicà la seva col·lecció de poemes més importants, Horacianes. L'any 1874 va obtenir un premi als Jocs Florals i el 1902 fou investit amb el títol de Mestre en Gai Saber.
És considerat com una figura cabdal de la poesia catalana.