Biografia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 18 març 1928 ![]() Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ![]() | ||||||
Mort | 6 abril 2013 ![]() Barcelona ![]() | ||||||
Causa de mort | insuficiència renal ![]() | ||||||
Nacionalitat | ![]() | ||||||
Activitat | |||||||
Ocupació | ciclista ![]() | ||||||
Esport | ciclisme de competició ![]() | ||||||
Disciplina esportiva | ciclisme de carretera ![]() | ||||||
| |||||||
Participà en | |||||||
Principals triomfs | |||||||
Curses per etapes | 20 etapes al Giro d'Itàlia 3 etapes al Tour de França 3 etapes a la Volta a Espanya Volta a Catalunya (1952, 1960) | ||||||
Curses d'un dia | Milà-Sanremo (1957, 1959) Milà-Torí (1957) | ||||||
Premis | |||||||
|
Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 18 de març del 1928 - Barcelona, 6 d'abril de 2013) fou un ciclista català, considerat el millor ciclista català de tots els temps.[1][2][3]
Miquel Poblet fou ciclista professional des de l'any 1944, quan només tenia 16 anys, fins al 1962, període durant el qual va aconseguir 214 victòries. En un principi, es limità a disputar les curses que es disputaven a Catalunya; però als anys cinquanta marxà a Itàlia, on milità en diversos equips italians i on fou un autèntic ídol, igual que a Catalunya.[4]
Entre els seus èxits més importants destaquen dues edicions de la Milà-Sanremo, el 1957 i el 1959, dues edicions de la Volta Ciclista a Catalunya, el 1952 i el 1960, 18 campionats d'Espanya en diverses modalitats i 26 victòries d'etapa a les Grans Voltes: 20 al Giro, 3 al Tour i 3 a la Vuelta. El 1955, debutant a la prova amb 27 anys, fou el primer ciclista espanyol en vestir-se amb el mallot groc del Tour de França després d'imposar-se a la primera etapa d'una edició on també guanyaria la darrera etapa, amb final a París.[5][2] L'any següent, Poblet esdevé el primer ciclista que aconsegueix triomfs d’etapa a les tres grans voltes en una mateixa temporada.[3]
Poblet va demostrar ser un dels millors esprintadors del món. Prova d'això són els dos podis al Giro de Lombardia, els tres a la París-Roubaix i el mallot de la regularitat que va guanyar al Giro del 1958.
Una vegada retirat, es va dedicar a tasques directives i va ser president de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1974 al 1978 i de la Secció Ciclista de la UE Sants.[6] Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1977.[7] L'any 2002 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.[1] Posteriorment, el 2007, a la seva vila natal es va inaugurar un pavelló que duia el seu nom i que fou apadrinat per Miguel Indurain.[2]