Back ميرثا يغراند Arabic ميرثا ليجراند ARZ Mirtha Legrand AST Мирта Легран Bashkir Mirtha Legrand German Mirtha Legrand English Mirtha Legrand Spanish Mirtha Legrand Basque میرتا لگراند Persian Mirtha Legrand French

Mirtha Legrand

Plantilla:Infotaula personaMirtha Legrand
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rosa María Juana Martínez Suárez Modifica el valor a Wikidata
23 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Villa Cañás (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMirtha Legrand
Chiqui
Chiquita Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, presentadora de televisió, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeDaniel Tinayre (1946–1994) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarcela Tinayre Modifica el valor a Wikidata
GermansSilvia Legrand
José Antonio Martínez Suárez Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0499464 Allocine: 39243 Allmovie: p282798 TMDB.org: 1031299
X: mirthalegrand Instagram: mirthalegrand Modifica el valor a Wikidata

Rosa María Juana Martínez Suárez (Villa Cañás, Santa Fe (Argentina); 23 de febrer de 1927)[1][2][3] més coneguda pel seu pseudònim Mirtha Legrand o pel seu sobrenom La Chiqui,[4] és una actriu, conductora i presentadora de televisió argentina. Des del 17 de juliol de 1940 que va començar la seva carrera artística, va actuar en 36 pel·lícules, onze obres teatrals i tres sèries televisives, i va conduir dos cicles de ràdio i un programa televisiu d'entrevistes durant el dinar que s'emet des del 3 de juny de 1968.[5] És una de les persones més famoses i amb trajectòria mediàtica més extensa al seu país.

Des de molt jove va integrar l'anomenada «època d'or» del cinema argentí i es va convertir en un emblema de les comèdies blanques, en pel·lícules com Los martes, orquídeas,[2] Adolescencia, El retrato y La pequeña señora de Pérez, per la qual va obtenir el premi a la millor actriu de l'AACCA (Acadèmia d'arts i ciències cinematogràfiques de l'Argentina).[2] Després de contraure matrimoni amb el director de cinema Daniel Tinayre (1910-1994) el 1945, va incursionar activament en el gènere dramàtic. Va ser així com va obtenir un gran èxit amb La vendedora de fantasías (1950), La de los ojos color del tiempo (1952) i En la ardiente oscuridad (1959), pel qual va rebre el premi a la Millor Actriu d'aquell any. Es va retirar del cinema el 1965, després de filmar Con gusto a rabia.

El 1968, va iniciar el seu programa televisiu Almorzando con las estrellas, transmès per Canal 9. Ràpidament es va convertir en un èxit en incorporar la nova temàtica d'esmorzar en viu mentre s'entrevistava figures de l'espectacle, l'esport i la política. Poc després el cicle va ser reanomenat a Almorzando con Mirtha Legrand a causa del protagonisme que va adquirir la presentadora. El programa va deixar d'emetre's entre el 1974 i el 1976, entre el 1981 i el 1987, el 1999-2000, el 2002 i el 2011-2012.[6] El 2012 va protagonitzar La dueña, que va significar el seu retorn a l'actuació televisiva després de 46 anys.[7]

Considerada una icona del món de l'espectacle argentí, és admirada per la seva llarga trajectòria i vitalitat,[2] i també criticada per les seves postures polítiques conservadores i de tolerància amb les dictadures que van governar a Argentina.[8][9][10]

Va obtenir múltiples reconeixements al llarg de la seva vida, entre ells el premi Domingo Faustino Sarmiento al Senat de la Nació Argentina el 2007 i la designació de ciutadana il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires.[11] Va rebre a més el premi Martín Fierro d'Or el 1993,[12] mentre que el 2009 es va convertir en la primera persona a obtenir el de Platí[13] i el 2017 el de Brillants.

  1. ↑ «El dolor de Mirtha por la muerte de su sobrina» (en castellà). Exitoina.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Llistosella, 2008.
  3. ↑ «Rosa María Juana Martínez, Brazil, Rio de Janeiro, Immigration Cards, 1900-1965» (en anglès). Family Search.
  4. ↑ «Lo que dejó el programa de Mirtha: ¿Por qué le dicen "La Chiqui"?» (en castellà). La Voz, 02-06-2014.
  5. ↑ Montenegro, 2009, p. 228-232.
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades good
  7. ↑ «Mirtha Legrand regresó a la ficción y se adueñó de la noche» (en castellà). Clarín [Argentina], 19-04-2012.
  8. ↑ Aguirre, Facundo (en castellà) La Izquierda Diario, 07-06-2018.
  9. ↑ «Mirtha Legrand, enojada: No apoyé a la dictadura y terminen con eso» (en castellà). Infobae, 21-05-2017.
  10. ↑ Legrand, Christine «En Argentine, une diva du divertissement se transforme en redoutable intervieweuse» (en francès). Le Monde [França], 21-05-2017.
  11. ↑ «Mirtha Legrand» (en castellà). Fundación Konex.
  12. ↑ «Galería de los Martín Fierro de Oro» (en castellà). APTRA. Arxivat de l'original el 2014-04-27. [Consulta: 15 agost 2022].
  13. ↑ «Martín Fierro de Platino» (en castellà). APTRA. Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 15 agost 2022].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne