Fitxa | |
---|---|
Direcció | Costa-Gavras |
Protagonistes | |
Producció | Edward Lewis |
Guió | Costa-Gavras, Donald Stewart i Thomas Hauser |
Música | Vangelis |
Fotografia | Ricardo Aronovitch |
Muntatge | Françoise Bonnot |
Productora | PolyGram Filmed Entertainment |
Distribuïdor | Universal Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 13 agost 1982 |
Durada | 122 min |
Idioma original | anglès (principalment) |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Mèxic |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema de misteri i cinema de thriller polític |
Lloc de la narració | Xile |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1983) Oscar al millor actor (1983) Oscar a la millor actriu (1983) Oscar al millor guió adaptat (1983)
|
Premis | |
Missing (Desaparegut) és una pel·lícula dramàtica biogràfica de 1982 dirigida per Costa-Gavras a partir d'un guió escrit per Gavras i Donald E. Stewart, a partri de l'adaptació del llibre The Execution of Charles Horman: An American Sacrifice (1978) de Thomas Hauser [1]i que posteriorment seria reeditat amb el títol de Missing el 1982. Es basa en la desaparició del periodista nord-americà Charles Horman, arran del cop d'estat xilè de 1973,[2][3] recolzat pels Estats Units, que va destituir el president socialista elegit democràticament Salvador Allende.[4][5]
És protagonitzada per Jack Lemmon, Sissy Spacek, Melanie Mayron, John Shea, Janice Rule i Charles Cioffi. Ambientada en gran part durant els dies i setmanes posteriors a la desaparició d'Horman, la pel·lícula examina la relació entre l'esposa d'Horman, Beth, i el seu pare, Edmund, i la seva recerca posterior per trobar Horman.
Missing es va estrenar als cinemes el 12 de febrer de 1982 amb l'aclamació de la crítica i un modest èxit comercial, recaptant 16 milions de dòlars amb un pressupost de 9,5 milions de dòlars. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cannes de 1982 on va rebre conjuntament la Palma d'Or, juntament amb la pel·lícula turca Yol, mentre que Lemmon va guanyar el premi al millor actor. Va rebre quatre nominacions als 55è Premis de l'Acadèmia de 1982: Millor pel·lícula, millor actor (per Lemmon), millor actriu (per Spacek) i va guanyar el millor guió adaptat. La pel·lícula va crear una important controvèrsia a Xile i va ser prohibida durant la dictadura d'Augusto Pinochet, tot i que ni Xile ni Pinochet no s'esmenten mai pel seu nom, si bé les ciutats xilenes de Viña del Mar i Santiago ho són.[6]
La música és del compositor grec de música electrònica Vangelis.[7] El tema del piano de la pel·lícula s'ha utilitzat àmpliament en anuncis publicitaris, però encara no s'ha produït un llançament oficial de la banda sonora de la pel·lícula. El tema principal va aparèixer primer a l'àlbum Themes de Vangelis de 1989.[8] El tema principal també està disponible a la recopilació de bandes sonores famoses del 60è del Festival de Cannes. Existeix una versió inicial de la banda sonora. Una versió cantada amb lletra de Tim Rice [9]que ha estat gravada per Elaine Paige i Nana Mouskouri.[10] Polydor va llançar un senzill de 7 polzades el 1989.