Mistinguett

Mistinguett

Retrat de Mistinguett per Nadar
Biografia
Naixement	(fr) Jeanne Florentine Bourgeois 3 abril 1875 Enghien-les-Bains (França)
Mort	5 gener 1956 (80 anys) Bougival (França)
Sepultura	Enghien-les-Bains
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema, ballarina, actriu de teatre, cantant, guionista
Instrument	Veu
Família
Fills	Léopold de Lima

Mistinguett, nom artístic de Jeanne Florentine Bourgeois (Enghien-les-Bains,^[1] 5 d'abril del 1875 - Bougival, 5 de gener del 1956)^[2] va ser una cantant, actriu i vedet francesa.

Filla d'Antoine Bourgeois, llavors periodista de 30 anys i de Jeannette Debrée, cosidora de 21 anys. Jeanne Florentine Bourgeois va néixer al 5 rue du Chemin-de-Fer (avui carrer Gaston Israël) a Enghien-les. -Bains. La família que treballava com a portera es va traslladar a Soisy-sous-Montmorency, on va passar la seva infantesa.^[3] Després de prendre classes de dansa, teatre, cant i comportament amb l'actriu de vodevil Alice Ozy, va fer el seu debut artístic el 1885, tot buscant el seu encaix dins de l'espectacle. En el tren que la va portar a París per a les seves classes de violí amb Boussagol, l'Òpera de París, va conèixer Saint-Marcel, director de revisió, al Casino de París, que la va contractar per a l'alça de teló: el 5 de desembre de 1893 va pujar a l'escenari amb por escènica, cantant la seva ària La Môme du Casino.^[4] Busca la seva vocació, la seva veu i el seu nom artístic. Saint-Marcel li dona el sobrenom de "Miss Heylett" (inspirada en el nom de l'heroïna de Miss Helyett, la popular opereta de Maxime Boucheron i Edmond Audran aleshores exposada al Bouffes-Parisiens des de finals de 1890), després "Miss Tinguette" i finalment Mistinguett fins al final de la seva carrera. Cantà i interpretà en cafès concert com el Trianon-Concert o Eldorado. A partir del 1914 alternà obres de teatre, revistes i cinema, experiències que la portaran a esdevenir finalment la mítica Mistinguett. Segons un article publicat l'any 1939, el seu pseudònim de Miss Tinguette s'hauria inspirat a Saint-Marcel quan cantava l'aire de La Vertinguette, una de les seves cançons d'èxit del moment.^[5] Segons una entrevista publicada el 19127, el cantant hauria dit: “Un dia, vaig conèixer un "autor" que em va dir: "Tu, tens el gènere anglès, t'hauries de dir Miss... Tinc una cançó La Mistinguo. I és mentre canta: Ô la Mistinguo, Ô la Mistinguette! que em vaig convertir en Miss Tinguette, després en Mistinguett, curt com els meus cabells.»^[6]

Va entrar el 1894 al Trianon-Concert on va llançar Max, "Ah c'que t'es rigolo", però sense gaire èxit.^[7]

Del 1897 al 1907 va actuar a l'Eldorado com a cantant de còmics, com a "goma epilèptica",^[8] com a gigolette, i a poc a poc va anar descobrint l'art de sostenir l'escenari. Després d'haver après a compensar la seva insuficiència vocal amb una mica de comèdia, un mimetisme únic, una veu descarada i passos de ball, surt com una estrella. La gent comença a agradar-lo.^[9]