La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.
Segons la mitologia grega, els Pirineus els creà Heracles, en amuntegar pedres per enterrar la seva amant, la princesa Pirena.[1] Els Pirineus és aleshores una tomba esperitada que ha heretat el nom del seu ocupant.
Dos factors contraris, específics del Pirineu, han afectat el desenvolupament d'una mitologia arrelada i complexa. En efecte, la serralada és alhora un lloc de pas des de la prehistòria i un indret molt aïllat per la seua condició muntanyenca. Això ha protegit les tradicions del massís i endarrerit l'avenç de la religió cristiana i en general, de la modernitat. Hi ha proves de cultes molt antics, per exemple els Cròmlech de Donibane Garazi, i també de déus locals. Aquests cultes són relacionats amb les tradicions celtes i gal·les, però sobretot amb les basques (a la prehistòria un grup que ocupava la major part de la serralada). Moltes d'aquestes deïtats foren assimilats pel panteó religiós romà, un costum molt típic arreu de l'imperi.
- ↑ Silius Italicus, La Guerre punique, éditions Les Belles Lettres, Paris, 1979, traduction de Pierre Miniconi et Georges Delvallet. p. 86-88.