mizo i Mizo ṭawng ![]() | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 500.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Rangamati District (en) ![]() ![]() |
Estat | Bangladesh, Índia i Myanmar ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | lus ![]() |
ISO 639-3 | lus ![]() |
Glottolog | lush1249 ![]() |
Ethnologue | lus ![]() |
UNESCO | 1230 ![]() |
IETF | lus ![]() |
El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.
La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo.[1] Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).