Mobilitat pendular en bicicleta

La mobilitat pendular en bicicleta (en anglés bicycle commuting), són els desplaçaments fets en bicicleta per a desplaçar-se des de casa fins al lloc de treball o d'estudi — en contraposició a l'ús de la bicicleta per practicar esports, esbarjo o fer cicloturisme.

La mobilitat pendular en bicicleta es dona especialment en zones amb un terreny relativament pla i amb equipaments relativament segurs per a protegir els ciclistes del risc d'accidents amb trànsit motoritzat, per exemple, carrils bici segregats i una acceptació general dels ciclistes com a participants en el trànsit rodat.

Un autobús-bici és una forma col·lectiva de mobilitat pendular en bicicleta on els participants circulen junts en una ruta determinada seguint un horari establert. Els ciclistes poden unir-se o eixir de l'autobús-bici en diversos punts del recorregut.

Les bicicletes s'utilitzen per a la mobilitat pendular a tot el món. En alguns llocs, com als Països Baixos, és molt freqüent anar amb bicicleta a treballar. En altres llocs, la mobilitat pendular amb cotxe o transport públic és l'habitual i els desplaçaments en bici es produeixen només en casos aïllats, com als Estats Units.^[1] La mobilitat mixta combina l'ús d'una bicicleta amb el transport públic per a la mobilitat pendular.

El ciclisme és un mitjà de transport barat i permet realitzar un bon exercici físic. Els desplaçaments en bicicleta ofereixen beneficis potencials per a la salut, econòmics i de qualitat de vida — poden compensar alguns dels riscos i inconvenients inherents al ciclisme. En comparació amb la conducció, els inconvenients del ciclisme inclouen limitacions a la distància a recrrer, riscos de seguretat, augment del temps de desplaçament, riscos de seguretat, impactes en la higiene personal, exposició a les inclemències del temps i limitacions de la càrrega.

Les característiques de les bicicletes que milloren els desplaçaments pendulars inclouen porta-equipatges o alforges per a l'emmagatzematge, llums per a una major visibilitat a piles o alimentades per una dinamo, parafangs per a minimitzar l'impacte de les inclemències del temps, guardacadenes per a protegir la roba, i una posició més vertical per a una major visibilitat. L'any 2008 es va produir un augment de les bicicletes urbanes o de mobilitat pendular als EUA, que s'adrecen directament a ciclistes que busquen utilitzar bicicletes per al treball diari i desplaçaments d'estudi.^[2] A les zones geogràfiques amb un clima on a l'hivern pot haver neu o gel en el recorregut, els pneumàtics per a bicicletes tenen característiques que milloren la seguretat del ciclista alhora que augmenta la tracció dels pneumàtics en superfícies relliscoses de la carretera.