![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Charles Chaplin ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Charles Chaplin ![]() |
Dissenyador de producció | Charles D. Hall ![]() |
Guió | Charles Chaplin ![]() |
Música | Charles Chaplin ![]() |
Fotografia | Roland Totheroh i Ira H. Morgan ![]() |
Muntatge | Charles Chaplin ![]() |
Productora | Jim Henson Company Lot (en) ![]() ![]() |
Distribuïdor | United Artists i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 5 febrer 1936 ![]() |
Durada | 99 min ![]() |
Idioma original | anglès cap valor ![]() |
Rodatge | Long Beach ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Pressupost | 1.500.000 $ ![]() |
Recaptació | 1.400.000 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica, comèdia dramàtica, cinema mut i tragicomèdia ![]() |
Qualificació MPAA | G ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Modern Times (literalment en català "Temps moderns") és un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin. La pel·lícula és un retrat de les condicions desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'època de la Gran Depressió, condicions promogudes, en la visió que en fa la pel·lícula, per l'eficàcia de la industrialització i la producció en cadena. Mostra escenes d'aire futurista de la factoria on treballa Charlot, que podrien haver estat influenciades pel film Metropolis de Fritz Lang. És considerada com un exemple de pel·lícula de crítica social, però Chaplin va treure importància al mèrit que hom li donà.[1]
Modern Times va ser un film a cavall entre el cinema mut i sonor, ja que Chaplin torna a mostrar reticències i crítiques envers aquest darrer. S'hi van incloure efectes sonors, com la música, cançons i veus provinents de ràdios i altaveus, així com els de l'activitat de les màquines, tot d'elements que aporten maldecaps i disgustos al protagonista.[2] Cap al final del film es pot sentir breument per primer cop la veu de Charles Chaplin, que canta una versió còmica de la cançó de Léo Daniderff, Je cherche après Titin, amb paraules inventades que imiten una barreja de francès i d'italià, amb algun mot en anglès.
A la pel·lícula també hi intervenen Paulette Goddard, Henry Bergman, Stanley Sandford i Chester Conklin.