La modernitat tardana o modernitat líquida és la caracterització de les societats globals de l'autodenominat "primer món" d'avui dia, entesa com la continuació (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideològic de la postmodernitat, amb el que conviu.
Presentada amb l'expressió modernitat líquida pel sociòleg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana està marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatització creixent de serveis i per la revolució de la informació[1] on, en una era de canvi i moviment constant, l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.[2]