Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 novembre 1972 ![]() Xiraz (Iran) ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura ![]() |
Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista ![]() |
Activitat | 2001 ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Jalal Rasoulof ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Mohammad Rasoulof (persa: محمد رسولاف; nascut el 16 de novembre de 1972) és un cineasta independent iranià que viu a l'exili a Europa. És conegut per diverses pel·lícules guardonades, com ara Gagooman (2002), Jazire-ye ahani (2005), Be omid-e didar (2011), Dast-Neveshtehaa nemisoozand (2013), Lerd (2017) i El mal no existeix (2020). Per aquesta última va guanyar l'Ós d'Or al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Ha estat detingut diverses vegades i li han confiscat el passaport, ja que la naturalesa i el contingut de les seves pel·lícules l'han posat en conflicte amb el govern iranià. El maig de 2024, després de l'anunci que la seva pel·lícula Dane-ye anjir-e ma'abed va ser seleccionada a la competició principal del 77è Festival Internacional de Cinema de Canes, Mohammad Rasoulof va ser condemnat per la República Islàmica a 8 anys de presó, assots i una multa.[1][2][3][4] Rasoulof va fugir a una casa segura a Alemanya després de la sentència.[5]