Back مولينيا سماوية Arabic مولينيا سماويه ARZ Molinia caerulea CEB Bezkolenec modrý Czech Glaswellt y gweunydd Welsh Blåtop (art) Danish Blaues Pfeifengras German Molinia caerulea English Blua molinio Esperanto Molinia caerulea Spanish
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Molinieae |
| Gènere | Molinia |
| Espècie | Molinia caerulea Moench, 1794 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Aira caerulea |
.svg){kind=icon}
La Molinia caerulea, coneguda pels noms comuns d'alba roja [1] o herba de tall,[2] és una planta de la família de les poàcies. L'epítet caerulea significa blau fosc en llatí, i fa referència, igual que el nom comú alba roja, al color torrat que la planta pren a la tardor.[1] La seva distribució inclou la majoria d'Europa (excloent el sud de la península Ibèrica, d'Itàlia i de Grècia), el Nord d'Àfrica, el Caucas i Sibèria. Ha sigut introduïda a Amèrica del Nord.[3]
És una espècie molt variable, gràcies a la seva gran plasticitat fenotípica i variació genecològica. La seva plasticitat morfològica fa que pugui tenir mides, llargàries, colors i amplada de fulles força diferents, i que sigui capaç de viure en gran diversitat d'ambients i substrats.[3]
És una planta herbàcia i perenne, que amida entre un i dos metres, amb fulles de fins a un centímetre d'amplada. La inflorescència és estreta, de fins a 40 centímetres amb les espiguetes d'entre 4 i 8 mil·límetres, de color verd blavós. Floreix entre l'estiu i la tardor. Es troba a jonqueres, vores de basses i de cursos fluvials i llocs on regalima l'aigua.[4]
Al Ripollès s'empra tradicionalment com a diürètica.[4]
- ↑ 1,0 1,1 «37.312 Herbassars graminoides amb alba roja (Molinia caerulea), higròfils i neutroacidòfils, de la muntanya mitjana». Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Molinia caerulea». Conect-e.
- ↑ 3,0 3,1 Taylor, K., Rowland, A. P., & Jones, H. E. (2001). Molinia caerulea (L.) Moench. Journal of Ecology, 89(1), 126-144
- ↑ 4,0 4,1 Vilar Sais, Lluís. Plantes silvestres de les comarques de Girona (en català). Girona: Universitat de Girona - Servei de publicacions, març 2021, p. 84. ISBN 978 84 8458 580 0.