Una moneda alternativa o moneda privada es refereix a qualsevol moneda emprada com a alternativa a un sistema monetari nacional o multinacional. Les monedes alternatives són creades per persones, corporacions i organitzacions, o bé per governs nacionals, regionals o locals, podent fins i tot sorgir de manera natural quan un grup de persones adopten un determinat producte per ser emprat com a moneda. Les mútues de crèdit són una modalitat de moneda alternativa. Així, qualsevol forma de préstec efectuat fora del sistema bancari pot ser considerada també com una moneda alternativa.
Quan la moneda alternativa s'empra o es dissenya per operar al costat d'una moneda nacional o multinacional de caràcter fiduciari, aquesta es denomina moneda complementària. La major part de les monedes complementàries són també monedes locals, i el seu ús queda limitat a l'àmbit d'una regió determinada.[1]
La barata o bescanvi és també una classe de moneda alternativa, però en realitat es tracta només d'un sistema d'intercanvi en el qual algun article és canviat sense la intervenció de cap moneda. Finalment, existeix una forma especial de barata, el sistema de canvi local, que intercanvia punts per articles, i on un punt equival a una hora treballada per cada treballador.
Sovint sorgeixen problemes amb el pagament d'impostos. Algunes monedes alternatives estan lliures d'impostos, però la majoria estan obligades a tributar igual que les monedes nacionals. No obstant això, no es permet al contribuent efectuar el pagament d'impostos amb moneda alternativa. Els règims tributaris i legals de les monedes alternatives varien de país a país. Els sistemes que són considerats legals en un país poden ser il·legals en un altre.