Monestir de Sant Pere de Rodes

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Sant Pere de Rodes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i abadia benedictina Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaSerra de Rodes Modifica el valor a Wikidata
Construcció878 - 
Cronologia
5 octubre 1022 consagració Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicPreromànic, romànic i gòtic
Arquitravat i voltat
Mesura33,04 m (llarg)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Port de la Selva (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí del monestir
Map
 42° 19′ 25″ N, 3° 10′ 00″ E / 42.3236°N,3.1667°E / 42.3236; 3.1667
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN181-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000348 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC196 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC4538 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Propietat deAgència Catalana del Patrimoni Cultural Modifica el valor a Wikidata
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.[1]
Els signes identificatius de Sant Pere de Rodes a la llinda de la Casa del Delme de Fortià (1767).

El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la muntanya de Verdera, a la serra de Roda i prop de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera.[2]

El monestir fou construït al vessant nord de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi, es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al nord del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A nord-oest del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes. Actualment és gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

En els documents altmedievals,[3] el nom en llatí del monestir és Rodensis, de Rodas o de Rodis. Posteriorment, mentre s'avança cap a l'expressió catalana, les formes en llatí o en vulgar sempre fan referència al plural Sancti Petri Rodensis, Sancti Petri de Rodis o Sancti Petri de Rodas, i en català Sant Pere de Rodes.[4] La forma Rodes, utilitzada ja en la cartografia antiga, ha estat el preponderant des de l'edat mitjana fins a època contemporània. En l'expressió popular[5] i culta es documenta de forma generalitzada tant per part del mateix cenobi com de la gent del seu entorn. Un altre testimoni que demostra la toponímia plural és l'escut que va adoptar el monestir, on hi consten dues rodes, que demostra la utilització del terme Rodes. Tot i que Roda s'empra en alguns casos en època moderna i contemporània, sovint associada a la castellanització del registre culte i de la toponímia, el seu ús és menys habitual.[6] La forma plural, Rodes, es va restablir i normalitzar a partir de la fi del franquisme, seguint els criteris de rigor lingüístic recollits per l'Institut d'Estudis Catalans i la reconeixença històrica a la tradició.[7]

  1. 1457. ACA, ORM.MH Vol 973
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades patmapa
  3. D'ABADAL, R. (1926-1950). Catalunya carolíngia, vol. II, Els diplomes carolingis a Catalunya, primera part, Barcelona: IEC (Memòries de la secció històrico-arqueològica, II), p. 222-244, 227.
  4. DE MARCA, P. (1688). Marca hispànica sive Limes hispanicus: hoc est, Geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circumjacentium populorum, París, Llibre I, cap. II, 5, col. 10, «monasterium fancti Petri Rodensis» (p. 12 de la traducció); Llibre I, cap. X.3, col. 45, «monasterium sanct Petri Rhondesis» (p. 54-55 de la traducció); Llibre I. XVI, cap.12, col. 96 «monasterium fancti Petri quod conditum est in monte nuncupato Rodas» i «Petroni abati Rodensi» (p. 110-111 de la traducció); Llibre. II, cap. XVIII, 11, col. 177-178 «Rhodae conditus sive ad rhodios [...] hodiernae Rodae situs» (p. 215 de la traducció). Extret de RIU-BARRERA, E. (2017), “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, Els Marges: revista de llengua i literatura, nº 113, p. 76-90.
  5. VILA, P. (2015). «Uns goigs setcentistes figuerencs dedicats a santa Helena, venerada a la capella de la Santa Creu de Sant Pere de Rodes», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 46, p. 429-445. Garolera cita només un dels goigs estudiats en aquest article que, per error, figura amb la forma Roda.
  6. PUJADES, J. (1609). Corònica [sic] universal del principat de Cathalunya, Barcelona, Llibre II, cap 4, 37v., i Llibre VI, cap 89, 316v- 317v.
  7. RIU-BARRERA, E. (2017). “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, Els Marges: revista de llengua i literatura, nº 113, p. 76-90.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne