![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església i abadia benedictina ![]() | |||
Localitzat a l'àrea protegida | Serra de Rodes ![]() | |||
Construcció | 878 - | |||
Cronologia | ||||
5 octubre 1022 | consagració ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Preromànic, romànic i gòtic Arquitravat i voltat | |||
Mesura | 33,04 m (llarg) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Port de la Selva (Alt Empordà) ![]() | |||
Localització | Camí del monestir | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 181-MH-EN ![]() | |||
Codi BIC | RI-51-0000348 ![]() | |||
Id. IPAC | 196 ![]() | |||
Id. IPAPC | 4538 ![]() | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona ![]() | |||
Religió | catolicisme ![]() | |||
Propietat de | Agència Catalana del Patrimoni Cultural ![]() | |||
El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la muntanya de Verdera, a la serra de Roda i prop de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera.[2]
El monestir fou construït al vessant nord de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi, es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al nord del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A nord-oest del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes. Actualment és gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
En els documents altmedievals,[3] el nom en llatí del monestir és Rodensis, de Rodas o de Rodis. Posteriorment, mentre s'avança cap a l'expressió catalana, les formes en llatí o en vulgar sempre fan referència al plural Sancti Petri Rodensis, Sancti Petri de Rodis o Sancti Petri de Rodas, i en català Sant Pere de Rodes.[4] La forma Rodes, utilitzada ja en la cartografia antiga, ha estat el preponderant des de l'edat mitjana fins a època contemporània. En l'expressió popular[5] i culta es documenta de forma generalitzada tant per part del mateix cenobi com de la gent del seu entorn. Un altre testimoni que demostra la toponímia plural és l'escut que va adoptar el monestir, on hi consten dues rodes, que demostra la utilització del terme Rodes. Tot i que Roda s'empra en alguns casos en època moderna i contemporània, sovint associada a la castellanització del registre culte i de la toponímia, el seu ús és menys habitual.[6] La forma plural, Rodes, es va restablir i normalitzar a partir de la fi del franquisme, seguint els criteris de rigor lingüístic recollits per l'Institut d'Estudis Catalans i la reconeixença històrica a la tradició.[7]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades patmapa