Escut heràldic de l'orde, per Giacomo Fontana, 1605 (Mòdena, Biblioteca estense) | |
Tipus | Monàstic |
---|---|
Nom oficial | Monges de l'Orde de Sant Benet |
Nom oficial llatí | Ordo Sancti Benedicti Moniales Ordinis Sancti Benedicti |
Sigles | O.S.B. |
Altres noms | Benetes, monges negres |
Hàbit | Hàbit negre amb túnica, escapulari i vel negres |
Lema | Ora et labora (Resa i treballa) |
Objectiu | Vida en comunitat, ofici diví, treball manual i intel·lectual (ensenyament, assistència, etc.) |
Fundació | S. VII-VIII; aplicació general de la regla a comunitats femenines, a partir del 817; per Santa Escolàstica de Núrsia (fundadora llegendària al s. VI) |
Regla | de Sant Benet, ca. 550 |
Patrons | Santa Escolàstica, sant Benet de Núrsia |
Branques i reformes | Cluny (910), Cister (1098), camaldulesos (1012), Vallombrosa (1070), Congregació de Montevergine (1126), olivetans (1319), Benedictines del Calvari (1617) |
Fundacions destacades | Eibingen, Jouvigny-les-Dames, Notre Dame de Ronceray (Angers, 1028), Barking (675), Wimborne (713), San Pelayo (Oviedo), San Plácido (Madrid), San Pedro de las Dueñas |
Fundacions a terres de parla catalana | Sant Pere de les Puel·les (Barcelona), Santa Clara (Barcelona, fins al 1945, continuat per Sant Benet de Montserrat), Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Daniel de Girona, Santa Maria de Puiggraciós, La Santa Família de Manacor |
Persones destacades | santes Hildegard von Bingen, Wiborada, Walpurgis de Wimborne, Francesca de Roma, Beatriu I d'Este; Roswitha de Gandersheim, Emma de Barcelona, Teresa Forcades i Vila |
Lloc web | http://www.osb.org |
Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet. També són conegudes com a benetes i posposen al seu nom les sigles O.S.B[1].