Monges Benedictines

Benedictines

Escut heràldic de l'orde, per Giacomo Fontana, 1605 (Mòdena, Biblioteca estense)
Tipus	Monàstic
Nom oficial	Monges de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatí	Ordo Sancti Benedicti Moniales Ordinis Sancti Benedicti
Sigles	O.S.B.
Altres noms	Benetes, monges negres
Hàbit	Hàbit negre amb túnica, escapulari i vel negres
Lema	Ora et labora (Resa i treballa)
Objectiu	Vida en comunitat, ofici diví, treball manual i intel·lectual (ensenyament, assistència, etc.)
Fundació	S. VII-VIII; aplicació general de la regla a comunitats femenines, a partir del 817; per Santa Escolàstica de Núrsia (fundadora llegendària al s. VI)
Regla	de Sant Benet, ca. 550
Patrons	Santa Escolàstica, sant Benet de Núrsia
Branques i reformes	Cluny (910), Cister (1098), camaldulesos (1012), Vallombrosa (1070), Congregació de Montevergine (1126), olivetans (1319), Benedictines del Calvari (1617)
Fundacions destacades	Eibingen, Jouvigny-les-Dames, Notre Dame de Ronceray (Angers, 1028), Barking (675), Wimborne (713), San Pelayo (Oviedo), San Plácido (Madrid), San Pedro de las Dueñas
Fundacions a terres de parla catalana	Sant Pere de les Puel·les (Barcelona), Santa Clara (Barcelona, fins al 1945, continuat per Sant Benet de Montserrat), Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Daniel de Girona, Santa Maria de Puiggraciós, La Santa Família de Manacor
Persones destacades	santes Hildegard von Bingen, Wiborada, Walpurgis de Wimborne, Francesca de Roma, Beatriu I d'Este; Roswitha de Gandersheim, Emma de Barcelona, Teresa Forcades i Vila
Lloc web	http://www.osb.org

Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet. També són conegudes com a benetes i posposen al seu nom les sigles O.S.B^[1].