Per a altres significats, vegeu «carmelites descalces». |
Escut de l'orde, simplificat | |
Tipus | Mendicant |
---|---|
Nom oficial | Monges de l'Orde dels Carmelites |
Nom oficial llatí | Moniales Ordinis Carmelitarum |
Sigles | O.C., O. Carm. |
Altres noms | Carmelitanes, Carmelites de l'Antiga Observança |
Hàbit | Marró fosc, amb toca i capa blanca, vel negre |
Lema | Zelo zelatus sum pro Domino Deo exercituum (Em consumeix el zel pel Senyor, Déu dels exèrcits) |
Objectiu | Vida contemplativa, meditació i treball |
Fundació | ca. 1450, Florència per Innocenza de' Bartoli, Anna de' Davanzati, Sara dei Lapaccini, Lena dei Lapaccini; beat Jean Soreth (primeres fundacions oficials), beata Francesca d'Amboise |
Aprovat per | Nicolau V, en 7 d'octubre de 1452 (autorització a establir fundacions) |
Regla | Regla carmelita de Sant Albert (1209), d'Albert de Jerusalem |
Patrons | Mare de Déu del Carme |
Branques i reformes | És la branca femenina dels carmelites; en deriven les carmelites descalces (1562) |
Primera fundació | Santa Maria degli Angeli (Florència), 15 d'agost de 1450 |
Fundacions destacades | Lieja (1452), Bondon (Vannes, 1463), Nantes |
Fundacions a terres de parla catalana | El Carme (Banyoles), L'Encarnació (Barcelona), Amor Diví (Tàrrega), Encarnació (València), Presentació (Valls), El Carme (Vilafranca del Penedès) |
Persones destacades | Santa Maria Magdalena de Pazzi, serventa de Déu Maria Cristina de l'Eucaristia |
Lloc web | http://carmelitani.info/monache/ |
Les Monges Carmelites (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum) són religioses de vots solemnes; pertanyen a un orde mendicant femení que és el segon orde de l'Orde de la Mare de Déu del Mont Carmel. Com els frares de la branca masculina, posposen al seu nom les sigles O.C. o O.Carm.