Monomite

Un monomite, segons la terminologia de Joseph Campbell, és el viatge arquetípic d'un heroi, present a la mitologia, a l'èpica i a les arts que en deriven, com el cinema. En aquest viatge l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

Les fases del monomite, fins a disset en l'obra de Campbell The Hero with a Thousand Faces,^[1] es poden agrupar de dues formes diferents: la primera agafa l'esquema de la narrativa canònic, introducció, nus i desenllaç, que equivalen a la sortida, el viatge i el retorn; una altra el divideix en cinc grans etapes: crida a l'aventura, proves iniciàtiques, objectiu (inicial o final) que suposa un canvi en la personalitat del protagonista, retorn o segones proves camí d'un altra fita i arribada a la llar i recepció de la seva comunitat.^[2] Aquests passos s'inspiren en els arquetips dels herois de Rank i Raglan.^[3]

El monomite es pot considerar una variant del ritus de pas que transforma el nen en adult, en aquest cas emprendre i sobreviure al viatge és el ritu. Seria també un arquetip de l'inconscient col·lectiu segons Jung.