Back كثرة الوحيدات العدوائية Arabic كثرة الوحيدات العدوائيه ARZ موونوکلیوز عوفونتی AZB Инфекциозна мононуклеоза Bulgarian Infektivna mononukleoza BS Infekční mononukleóza Czech Mononukleose Danish Pfeiffer-Drüsenfieber German Λοιμώδης μονοπυρήνωση Greek Infectious mononucleosis English
 Mononucleosi infecciosa: es mostren limfòcits reactius (atípics) en blau.  | |
| Tipus | infecció pel virus d'Epstein-Barr, infecció per citomegalovirus, infecció vírica i angina (en)  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, limfadenopatia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, amigdalitis, leucocitosi, limfocitosi, exantema i inflor dels ganglis limfàtics |
| Exàmens | exploració física, hemograma, anàlisi de sang, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
| Tractament | gàrgara, antimicrobià, corticoesteroide i antihistamínic |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió aèria, transmissió per hemocontacte de patogen i transmissió placental |
| Causat per | Virus d'Epstein-Barr i Human betaherpesvirus 5 |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1D81 |
| CIM-10 | B27.027.0 |
| CIM-9 | 075075 |
| CIAP | A75 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0234211 |
| DiseasesDB | 4387 |
| MedlinePlus | 000591 |
| eMedicine | 784513, 222040 i 963894 |
| Patient UK | infectious-mononucleosis |
| MeSH | D007244 |
| UMLS CUI | C0021345 |
| DOID | DOID:8568 |
La mononucleosi infecciosa, també coneguda com a febre glandular, és una infecció causada generalment pel virus d'Epstein-Barr (VEB).[1][2] La majoria de les persones s'infecten pel virus quan són nens, quan la malaltia produeix pocs o cap símptoma.[1] En adults joves, la malaltia sovint provoca febre, mal de coll, ganglis limfàtics engrandits al coll i fatiga.[1] La majoria de les persones es recuperen en dues o quatre setmanes; tanmateix, la sensació de cansament pot durar mesos.[1] El fetge o la melsa també es poden inflar,[2] excepcionalment es pot produir una ruptura esplènica.[3]
Tot i que sol ser causada pel virus d'Epstein-Barr, també conegut com a herpesvirus humà 4, que és un membre de la família de l'herpesvirus,[2] alguns altres virus també poden causar la malaltia.[2] Es transmet principalment a través de la saliva, però rarament es pot transmetre a través del semen o la sang.[1] La propagació es pot produir per objectes com ara gots o raspalls de dents o per tos o esternuts.[1][4] Aquells que estan infectats poden propagar la malaltia setmanes abans que es desenvolupin els símptomes.[1] La mononucleosi es diagnostica principalment en funció dels símptomes i es pot confirmar amb anàlisis de sang per a anticossos[2] Una altra troballa típica és l'augment de limfòcits sanguinis dels quals més d'un 10% són atípics.[2][5] La prova del Paul-Bunnell (o la millorada) no es recomana per a ús habitual a causa de la poca precisió.[6]
No hi ha una vacuna pel VEB, tot i que existeixen resultats prometedors de la investigació de vacunes.[7] La infecció es pot prevenir si no es comparteix objectes personals ni saliva amb la persona infectada.[1] La mononucleosi generalment millora sense cap tractament específic.[1] Els símptomes es poden reduir bevent força líquids, descansant prou i prenent medicaments per al dolor com ara paracetamol i ibuprofèn.[1][8]
La mononucleosi afecta amb més freqüència les persones d'entre 15 i 24 anys al món desenvolupat.[5] Al món en desenvolupament, les persones s'infecten més sovint a la primera infància quan hi ha menys símptomes.[9] Entre els 16 i 20 anys és la causa d'un 8% dels mals de coll.[5] Al voltant de 45 de cada 100.000 persones desenvolupen la mononucleosi infecciosa cada any als Estats Units.[10] Gairebé el 95% de les persones adultes ja han tingut una infecció pel VEB.[10] La malaltia es presenta de manera igual en totes les èpoques de l'any.[5] La mononucleosi es va descriure per primera vegada a la dècada de 1920 i es coneix col·loquialment com la "malaltia del petó".[11]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «About Epstein-Barr Virus (EBV)». CDC, 07-01-2014. Arxivat de l'original el August 8, 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «About Infectious Mononucleosis». CDC, 07-01-2014. Arxivat de l'original el 8 August 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Handin, Robert I.; Lux, Samuel E.; Stossel, Thomas P. Blood: Principles and Practice of Hematology (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2003, p. 641. ISBN 9780781719933.
- ↑ «Mononucleosis - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ebell, MH; Call, M; Shinholser, J; Gardner, J «Does This Patient Have Infectious Mononucleosis?: The Rational Clinical Examination Systematic Review.». JAMA, vol. 315, 14, 12-04-2016, pàg. 1502–9. DOI: 10.1001/jama.2016.2111. PMID: 27115266.
- ↑ «Epstein-Barr Virus and Infectious Mononucleosis Laboratory Testing». CDC, 07-01-2014. Arxivat de l'original el 7 August 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Sokal, E. M.; Hoppenbrouwers, K.; Vandermeulen, C.; Moutschen, M.; Léonard, P.; Moreels, A.; Haumont, M.; Bollen, A.; Smets, F. «Recombinant gp350 vaccine for infectious mononucleosis». The Journal of Infectious Diseases, vol. 196, 12, 2007, pàg. 1749–1753. DOI: 10.1086/523813. PMID: 18190254.
- ↑ Ebell, MH «JAMA PATIENT PAGE. Infectious Mononucleosis.». JAMA, vol. 315, 14, 12-04-2016, pàg. 1532. DOI: 10.1001/jama.2016.2474. PMID: 27115282.
- ↑ Marx, John; Walls, Ron; Hockberger, Robert. Rosen's Emergency Medicine - Concepts and Clinical Practice (en anglès). 8. Elsevier Health Sciences, 2013, p. 1731. ISBN 978-1455749874.
- ↑ 10,0 10,1 Tyring, Stephen; Moore, Angela Yen; Lupi, Omar. Mucocutaneous Manifestations of Viral Diseases: An Illustrated Guide to Diagnosis and Management (en anglès). 2. CRC Press, 2016, p. 123. ISBN 9781420073133.
- ↑ Smart, Paul. Everything You Need to Know about Mononucleosis (en anglès). The Rosen Publishing Group, 1998, p. 11. ISBN 9780823925506.