Monte Testaccio o Monte dei cocci és un pujol artificial que va anar consolidant entre els segles I i IV a la ciutat de Roma com a principal abocador de la ciutat. Ocupa una àrea de 20.000 m² a la seva base i s'alça fins als 50 metres, si bé amb tota probabilitat va arribar a ser una mica més alt antigament. Se situava dins de la muralla Aureliana i en l'actualitat està cobert per vegetació, però les restes d'àmfores i altres deixalles de l’època segueixen intactes. Es va nodrir principalment dels contenidors en què arribaven l’oli, el vi i els cereals des d'Hispània i Àfrica. Sovint se l’anomena el “vuité turó” de Roma.
