![]() | |
Tipus | disc de banda sonora ![]() |
---|---|
Artista | Pink Floyd ![]() |
Publicat | 27 juliol 1969 ![]() |
Gènere | rock psicodèlic i teatre i cinema ![]() |
Durada | 44:56 ![]() |
Llengua | anglès ![]() |
Discogràfica | EMI ![]() |
Productor | Pink Floyd ![]() |
Pistes 1. Cirrus Minor 02. The Nile Song 3. The Crying Song 4. Up the Khyber 5. Green is the Colour 6. Cymbaline 7. Party Sequence 08. Main Theme 09. Ibiza Bar 10. More Blues 11. Quicksilver 12. A Spanish Piece 13. Dramatic Theme ![]()
| |
Cronologia | |
More (en català, 'Més') és el tercer àlbum del grup de rock progressiu britànic Pink Floyd, enregistrat l'any 1968 i editat el 1969 com a banda sonora de la pel·lícula More de Barbet Schroeder.[1] Dita pel·lícula posa en escena un jove alemany que descobreix els plaers però també l'infern de la droga gràcies a una jove americana. Enregistrada en ple període hippie, una bona part de la pel·lícula es desenvolupa a Eivissa, lloc mític per a aquest moviment. A la coberta de l'àlbum es representa el Molí de la Mola de Formentera, on hi van residir Pau Riba i Bob Dylan.[2]
L'àlbum fou enregistrat per Pink Floyd durant el temps lliure que els deixava la preparació del seu nou àlbum Ummagumma. El grup va compondre la música davant la versió pràcticament definitiva del film, i en total la composició i l'enregistrament es van dur a terme en tan sols vuit dies, al voltant de Nadal de 1968, als estudis Pye de Marble Arch,[3] per una suma de 600 lliures per músic.
L'àlbum presenta una gran varietat de gèneres musicals: balades acústiques com «Cymbaline» o «Green is the Colour», temes instrumentals improvisats com «Up the Khyber», temes psicodèlics a «Dramatic Theme» i «Cirrus Minor» o també de rock dur amb «The Nile Song», variant d'«Ibiza Bar» que, contràriament al que es pot pensar, s'interpreta en una part de la pel·lícula que passa en un bar a París.[a]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.