Back موران خور Arabic Morin-khuur Breton Морин хуур BXR Morin chuur Czech Mongolische Pferdekopfgeige German Morin khuur English Morinĥuro Esperanto Morin juur Spanish Hobusepeaviiul Estonian Morin juur Basque
 | |
| Tipus | necked box lutes played with a bow (en)  i Mongolian folk music (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-71 |
| Originari de | Mongòlia |
El morin khuur (морин хуур) és un instrument de corda fregada. El seu nom el llengua mongola clàssica és morin-u toloɣai tai quɣur, que en mongol modern escrit en alfabet ciríl·lic és Морины толгойтой хуур i significa violí amb cap de cavall. En xinès és conegut com a matouqin (馬頭琴). Produeix un so que és poèticament descrit com a expansiu i no restringit com un cavall mongol salvatge renillant o com la brisa sobre l'herba dels prats. És l'instrument més importat dels mongols que el consideren un símbol de la seva nació.
Consisteix en una caixa de ressonància de fusta de forma trapezoïdal, amb dues cordes. Es subjecta en posició quasi vertical amb la caixa de ressonància entre les cames. Les cordes corren paral·leles i són fetes de pèl de cua de cavall; discorren per sobre d'un pont. El claviller, amb les dues clavilles, sempre té forma de cap de cavall.
L'arquet és fet amb crinera de cavall recoberta de resina de cedre i se sosté des de sota amb la mà dreta; aquesta posició permet que els dits puguin variar la tensió de les cerres, de manera que es controla el timbre de l'instrument (de manera semblant a com es fa amb la viola de gamba)
La més llarga de les dues cordes (la corda masculina) té 130 pèls de cua de cavall estaló i la femenina en té 105 d'euga. Tradicionalment, les cordes estaven afinades a distància de quinta, però recentment es tendeix a afinar-les per quartes.
En els casos en què es deixa una petita obertura al darrere de la caixa de ressonància, aquesta es cobreix amb pell de camell, ovella o cabra. A partir dels anys 1970 han aparegut caixes de ressonància amb obertures laterals com les del violí.[1]
La seva forma varia segons les zones. A Mongòlia central tendeix a ser més gran i té més volum sonor que no pas a la Mongòlia interior. Els fets a la Xina tendeixen a tenir menys qualitat. A Tuva a vegades es toca en comptes de l'igi.
El morin khuur és considerat una Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Entre els xinesos, el matouqin és un dels diversos instruments de la família del huqin (o instruments estrangers) que inclou l'erhu.
- ↑ Notes al llibret del CD Mongolia: Traditional Music, 1991, Auvidis-Unesco D 8207